L'impacte de la SI en el procés de globalització

Tant la Societat de la informació com la globalització són dos fenòmens bastant relacionats entre sí. Cal tenir present que el desenvolupament de la SI sense el procés de globalització no hagués estat possible. Però també el desenvolupament d’una economia global, que té un dels seus elements essencials en la configuració d’un àmbit expansiu d’activitats econòmiques i empresarials digitalitzades i virtualitzades, és el principal factor impulsor dels canvis i reestructuracions en tots els àmbits de la societat contemporània com poden ser el treball, l’oci, la cultura, les identitats col·lectives i individuals, els moviments socials, etc.).

Abans de començar a parlar de l’impacte de la Societat de la informació en el procés de globalització seria interessant saber com es defineix tant la SI com la globalització. L'administració pública espanyola defineix a la societat de la informació com el “nom que es dona a la societat que es configura a partir de la popularització d’Internet, basada en la transmissió de coneixements generalitzats”. Telefònica en la seva memòria anual del 2001 deia que la “Societat de la Informació és un estadi de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i administració pública) per a obtenir i compartir qualsevol informació, instantàneament, des de qualsevol lloc i en la forma que es prefereixi.

Existeixen altres definicions que parlen de la SI com un conglomerat humà d’accions de supervivència i desenvolupament basat principalment en un intensiu ús, distribució, emmagatzematge i creació de recursos d’informació i coneixements mediatitzats per les NTIC.
La globalització és el procés pel qual la comunicació i interdependència entre els diferents països del món unifica mercats, societats i cultures, a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmics i polítics que els dona un caràcter global. D’aquesta forma, els mitjans de producció i de moviments de capital es configuren a escala planetària, a l’hora que els governs van perdent atribucions davant el que s’ha denominat la societat en xarxa, altrament coneguda com la SI.
Segons el Fons Monetari Internacional (FMI) "La globalització és una interdependència econòmica creixent del conjunt de països del món, provocada per l’augment del volum i la varietat de les transaccions transfrontereres de bens i serveis, com dels fluxos internacionals de capitals, al temps que la difusió accelerada generalitzada de la tecnologia".

En resum, la globalització és el procés d’integració dels mercats financers mundials que comporta la progressiva eliminació de fronteres financeres.

Si parlem de la globalització no només en termes econòmics, podem dir que aquesta sorgeix com a conseqüència de la internacionalització cada vegada més dels conflictes socioeconòmics i els fenòmens político-culturals. La globalització planteja a grans trets eliminar fronteres, diferències ètniques, creences religioses, ideologies polítiques i condicions culturals, entre els diferents països i blocs econòmics.

Al mateix temps és un procés homogeneïtzador que busca una estructura per a tots els mercats del planeta, recolzats per la integració infra i supraestructural, influenciat per les noves tecnologies i la comunicació.

En la dècada dels noranta Anthony Giddens va començar a parlar de la globalització en el seu llibre Conseqüències de la modernitat (Alianza, editorial 1994) on ho atribuïa a un efecte de la modernitat. Una dècada més tard al llibre Un mon desbocat: Els efectes de la globalització en les nostres vides arribava a la conclusió que aquests fets universals comporten un canvi radical per a les persones i per a les societats. Les demandes de la societat ja no es produeixen pels canals ideològics sinó sobre les demandes concretes que posen en crisi la legitimitat de les concepcions sobre la política, i per a avançar en les societats globalitzades serà necessari aprofitar al màxim les oportunitats que es presenten. Davant la complexitat de les societats al segle XXI s’ha d’avançar en l’aprofitament i incidir sobre el desenvolupament de les NTIC. Això no resulta gens fàcil a segons quines societats on el creixement econòmic s’ha vist retardat ja no tant pels conflictes socials com pels canvis de rol dels estats, l’entrada del lliure mercat, una creixent individualització en les societats, les polítiques de privatitzacions, les desregularitzacions, el grau de gobernança, la decepció sobre la política i els partits polítics, i una creixent i avançada pobresa de la població. El capital en la globalització fa augmentar la competència entre les empreses a través d’una més gran mobilitat dels bens i serveis ara en mans de les noves tecnologies, que a la vegada permet a les empreses competir amb facilitat, amb un menor cost i a molts països a la vegada.

La revolució digital no només afecta la forma d’ocupar les hores d’oci, les formes de comprar i vendre a través del comerç electrònic, sinó també la forma en que es desenvolupa el treball, continguts, condicions i configuració. Especialment en el món del que es denomina treballadors del coneixement. Però els nous coneixements necessiten ser més adients per a la gran població per a canviar aquest destí laboral incert.

La globalizació en la societat de la informació ha canviat la concepció del treball i els treballadors basada en la presència al lloc de treball en un moment determinat. La SI està canviant el model del treball de la societat industrial basat en les hores que els treballadors oferien del seu temps per a realitzar esforços físics més que intel·lectuals a canvi d’una remuneració. Durant la societat industrial i postindustrial el treball es va concentrar en fàbriques, en oficines, on es realitzava una gestió massificada, a través de la cadena de muntatge o dels processos administratius. Actualment en la SI no és necessària la sincronització espai-temps per a realitzar un treball en el univers digital. No són necessàries les presències físiques de venedors i compradors en un mateix lloc i al mateix temps per a realitzar les operacions comercials. Ha aparegut el concepte de teletreball consistent en la cooperació de treballadors en diferents llocs, sense una sincronia temporal. L’expansió del teletreball està unida a la marxa de les economies globalitzades, però es desenvolupa especialment als països desenvolupats, encara que podria ser una oportunitat per als recursos humans en els països menys desenvolupats. Per tot això és necessària l’existència del que es denomina societat del coneixement, o la capacitat de crear coneixements en cooperació i aprenentatge on el més important és definir el que es pretén aconseguir, els entorns de les condicions de qualitats i preus, i no la definició burocràtica del que cada un ha de fer i com ho ha de fer. Les remuneracions ja no es fixen com en les situacions de la revolució industrial pel que cada un fa, sinó pel que és capaç de fer, o les capacitats d’introduir millores en les característiques d’un producte o servei.

El desenvolupament tecnològic i les noves condicions laborals (flexibilitats i precarietat) han conduit a una nova cultura empresarial, laboral i social. Com assenyala Joaquín Estefanía (1995): "Hasta hace poco, el orgullo de cualquier empresario era crear puestos de trabajo; hoy, ser competitivo es sinónimo de mucha tecnología y poco empleo". En la mateixa línia d’una legitimació social de l’empresa que està desapareixent és el que Amy Dean, una sindicalista de Sillicon Valley parla en l’entrevista d’El País Semanal del 14/5/2000: "Venim d’una tradició industrial on les empreses tendien a portar els buits no coberts de la demanda social. Ara s’ha produit un divorci total, les empreses actuen al marge de tot interès social o col·lectiu".
Internet no és només negoci ni entreteniments sinó un instrument que ben utilitzat pot millorar la qualitat de vida de les persones, la clau de les noves tecnologies és la conversió de les dades en coneixement. En aquest sentit les TIC tenen un potencial intern per generar societats menys excloents i permetre que els països més endarrerits avancin cap el món del coneixement i la informació.