Mourt pour rien

A ran de la revolta dels suburbis de Paris la nigeriana Sokari Ekine va publicar al Global Voices al següent article 'Mourt pour rien’ (Mort per res).

MORT PER RES (Sokari Ekine)
(Article original publicat per Sokari Ekine a Global Voice. Traduït per Joan Gavaldà)

“Membres de la comunitat africana de París cada nit estan causant tot d’incidents des de fa nits. Aquests incidents van començar arran de la mort de dos joves d'origen africà, Bouna Traore, de quinze anys, i Zyed Benna, de disset. Tots dos van morir electrocutats en una subestació elèctrica de Clichy-sous-Bois, quan fugien de la policia. Un tercer jove, que va poder evitar la mort, va explicar que corrien perquè havien anat a parar prop d'un lloc, on s'havia comès un delicte, quan la policia hi arribava. La policia nega tota relació amb la mort dels dos joves. Cal fer notar que cap d’aquests nois no era immigrant. Els seus avis i pares, potser sí. Però tots dos havien nascut a França i tenien ciutadania francesa. El fet de qualificar-los constantment de 'immigrants' és un disbarat que no fa sinó reforçar l'exclusió de la societat francesa majoritària. Aquests dos joves no tenien cap antecedent policíac, ni eren seguits per la policia. Aleshores per què corrien? A Indymedia París, Laurent Levy hi dóna una resposta raonable: ‘és notori el racisme de la policia francesa’. Sabien que si els aturaven i identificaven els esperaven unes quantes hores a comissaria, on serien objecte d'humiliacions. Era tard i volien arribar a casa, així que es van posar a córrer per evitar-se, això es pensaven, un incident. Levy també es demana com és que el ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy, pot haver dit que el drama va passar després de la comissió d'un delicte en els qual hi havia involucrats ‘joves com ells’. És a dir, africans o àrabs. Després de la mort d’aquests joves hi va haver dos dies seguits d'incidents. Dissabte membres de la comunitat varen organitzar una marxa silenciosa en memòria seva. I a la tarda un grup d'uns 150 joves d'origen africà es van reunir amb l'alcalde per parlar dels fets. L'alcalde va fer un balanç de les pèrdues degudes als incidents, però no va dir ni una paraula de l'actitud de la policia. Els joves en van sortir molt exaltats i enfadats amb la policia, la repressió, el llenguatge dur i abusiu contra les seves famílies. Llavors la policia va arribar vestida d'antiavalots i va ordenar al germà d'un dels morts que se n’anés immediatament cap a casa. Encara no havia fet tres passes, que els policies varen començar a disparar pilotes de goma i gasos. No se sap com, però, algunes de les granades lacrimògines tirades per la policia varen caure a la mesquita on hi havia famílies resant. El pànic va ser considerable, amb l'edifici ple de fum i amb gent corrent en totes les direccions. Aquest atac va tornar a desencadenar els incidents, però ara estesos a tot l’hexàgon.

Segons Tarik Ramadan, un dels dirigents liberals musulmans europeus més prestigiosos, en unes declaracions recollides a Libération, deia: 'hi ha un comportament molt agressiu, insultant, contra joves que viuen en aquest barri. Vivim en aquest estat, però no sabem si és realment un estat de dret'.

Els incidents han recordat a molts els dels anys vuitanta a les ciutats dormitori angleses. Allà, joves d'origen africà es varen oposar violentament a la policia, després de la detenció de dos joves negres. Les raons eren les mateixes que les d’aquí: mal sistema educatiu, manca d'oportunitats laborals, condicions lamentables d'habitatge, exclusió del procés polític normal, perquè no tenen representació ni al govern ni a la policia, racisme institucionalitzat, una policia racista que provoca constantment els joves d'origen africà o àrab i la criminalització de dur vel.

El webblog senegalès ‘SEMET ou l'étincelle noire’ explica com se senten avui les minories a l'estat francès: 'França esdevé cada dia menys atractiva per culpa de l'augment del racisme, el nacionalisme i la xenofòbia. El maltractament dels africans i de les altres minories, en general, igual que els incendis als edificis i les expulsions són, des del nostre punt de vista, violacions dels drets humans. Per això considerem el cop d'estat del Front Nacional de les darreres eleccions com un indici de l'explosió social soterrada que espera França'.

En unes altres paraules, si maltractes la gent i hi lligues aquest fet amb la popularitat de Le Pen, passa això que passa a París i a les altres ciutats: que la gent esclata.

Però la reacció del govern ha estat de reforçar encara més el control de la policia, autoritzant l'ús de les armes. Un vídeo publicat a Afrik.com mostra policies de paisà disparant contra civils als carrers de París. L’obstinació a no voler reconèixer la degradació social i econòmica de les minories és una prova clara del fracàs francès a l'hora d'endreçar les relacions racials. I el ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy, no ha fet sinó complicar les coses tractant de ‘racaille’ a la joventut: 'Vous en avez, assez, hein! Vous en avez assez de cette bande de racaille. On va vous en débarrasser'. (Ja n’esteu tips, oi! Ja n’esteu tips d'aquesta púrria. Doncs ja us la traurem de sobre) Netlex hi afegeix que, fent servir el llenguatge habitual de l'extrema dreta, el ministre juga a fer de 'bomber piròman'.

Un aspecte interessant és el fet que els webblogs i els mitjans de comunicació es parla de 'terroristes', 'islamistes' i 'fonamentalistes'. Per exemple, Expatica diu que un ‘grup algerià’ ha declarat enemiga França: 'l'única manera d'ensenyar França com ha de comportar-se és a través de la jihad i el martiri', el líder del grup Abu Mossab Abdelwadoud ho ha dit a través d’internet. Segons un reportatge, la policia ha detingut nou membres d'aquest grup, acusats de salafistes.

Un altre webblog, aquest americà, AndrewSullivan.com, afirma, després de llegir un article del New York Post: 'som en una guerra que confronta fonamentalisme i secularitat, i Chirac ha descobert que aquesta confrontació no es pot atenuar’.

Palemttp Pundit també fa referència als 'terroristes' i a ‘l'islam', en un llenguatge incendiari que ens allunya de l'anàlisi dels fets reals i que contribueix a marginar encara més les comunitats d'origen africà i àrab. Amb tot això, no podem estar-nos de demanar qui és el beneficiari de la difusió d’aquesta mena d'opinions, quan la realitat és que els caps religiosos fan un gran esforç per deturar la violència i calmar la situació.

En contraposició, els webblogs magrebins, amb l’excepció de The Moor next door, es manté sorprenentment tranquil·la. Per quin motiu?

Hi ha qui afirma que res no justifica els incidents i el vandalisme. Això sempre es pot dir, és clar, però no serveix de gaire res, quan els incidents són un fet i hi ha raons que els expliquen. Allò que passa avui a França fa trenta anys que es cova, i la gent que ha de suportar contínuament el racisme i la marginalització acaba rebel·lant-se, tard o d’hora. Aquests incidents no passen pas perquè sí, gratuïtament. I França s’hauria d’enfrontar, tant en aquests incidents com en la realitat que amaguen, si no vol acabar enfonsant-se, juntament amb Europa, en una violència encara més grossa mentre les comunitats no paren de contraposar-se, i com més va, més.