Alarma social

Des del dilluns a la matinada estem patint la vaga de transportistes més generalitzada del últims anys. Crec que és just reclamar allò que hom creu que és just. Crec que una de les accions reivindicatives és sortir al carrer a manifestar-se. Que carai! només faltaria que ara no poguessin ni sortir a queixar-nos!

He sentit aquests dies moltes coses, com que s'hauria de fer una llei de vaga. Per què? Per limitar la llibertat de manifestar-nos? Doncs, no companys, no és això! Les vagues estan per poder queixar-te de les condicions laborals que consideres injustes. Una altra cosa és que quan hom deixideix fer-ne ha de saber i ser conscient que la teva acció pot comportar un cert rebuix d'algun sector de la societat. Per tant, hem de ser llestos i cusosos al convocar una vaga per intentar aconseguir simpaties del màxim de gent possible, sobre tot de fora del nostre àmbit laboral. Fet que per aconseguir-ho caldrà no possar en un adjucat a la ciutadania sinò l'esforç de la vaga no serveix de res.

Per acabar i enllaçar amb el titol d'aquest post no entenc aquest "Alarma Social" de que ens quedarem sense abastiment de matèries de primera necessitat. Qui crea aquest alarma social, el govern? no perque no piula, no ha dit ni mu!, el mitjans de comunicació? ells informen del que està passant, els propis vaguistes? no ho crec, el ciutadà d'a peu? potser, perquè com esplicava el professor Soler i Sabater, sembla mentida com una comunitat pot tenir menòria històica encara que passin moltes dècades. Deia que els llocs on fes alarma social ha hagut i la gent s'ha llençat a fer provissions d'aliments pertanyen a comunitats que més van patir les restriccions a la Guerra Civil. Curiòs no?

Doncs, jo us proposo que siguem tots més racionals, i pensem que no estem en el 36, i que com totes les vagues al final sempre arriba.