Per primera vegada des del 1714 i gràcies al nou Estatut, el català quedarà equiparat al castellà

En la primera reunió de la ponència mixta entre el Congrés i el Parlament que debat l’Estatut d’Autonomia va servir per aprovar diversos aspectes de gran significació pel nostre país. El més destacat és el tema de la llengua. Així, per primera vegada des del 1714, el català queda equiparat en drets i deures al castellà, cosa que suposa una fita molt important en la recuperació dels drets nacionals de Catalunya.

El punt segon de l’article 6 queda de la següent manera:

“El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. Tal i com ja recull l’article 32 del mateix Estatut, no hi podrà haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua”.

Podem considerar que amb l’afegit de no discriminació per raons lingüístiques s’evita que el PP segueixi amb la seva mentida i demagògia sobre una suposada discriminació del castellà a Catalunya, però sobretot es reforça el tractament legal del català. És evident que si a Catalunya hi ha una llengua discriminada és el català. Per tant, aquest redactat no serveix més que per ajudar a potenciar la llengua català.

El que no es pot entendre que ERC no hagi votat a favor de l’article sobre el reconeixement del català. Amb aquesta actitud Esquerra ha demostrat la seva incoherència, oposant-se a incloure la referència a la no discriminació quan ho havia votat al Parlament de Catalunya. Fet que queda recollit i garantit a l’article 32.

Els dos altres aspectes que suposen un salt endavant en el reconeixement nacional de Catalunya són l’acord en la redacció del preàmbul i el reconeixement dels drets històrics.

En el preàmbul, el PSOE ha acceptat, a proposta de CiU, que hi hagi una vinculació directa entre preàmbul i article 1, i per tant, entre nacionalitat i nació. Aquest fet té una transcendència i càrrega simbòlica molt important.

El preàmbul quedarà d’aquesta manera: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha definit, de forma àmpliament majoritària, a Catalunya com una nació. La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com una nacionalitat”.

Es molt important que en el nou Estatut, i per primera vegada, es reconeguin els drets històrics de Catalunya com a fonament del nostre l’autogovern. D’aquesta manera, es dóna una “posició singular de la Generalitat” en dret civil, llengua, cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.

Pel que fa als símbols, i malgrat l’intent del PSOE per eliminar el terme “nacional”, finalment ha quedat de la següent manera: “Són símbols nacionals de Catalunya la bandera, la festa i l’himne”. Així mateix, el nou Estatut fa una menció implícita als Països Catalans: “La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que procedeixi, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i difusió exterior del català”.

Per concloure, s’ha de considerar molt important l’assoliment d’una igualtat de drets i deures entre català i castellà, així com del reconeixement de Catalunya com a nació, i la inclusió dels drets històrics, que suposen un salt endavant en el reconeixement nacional del nostre país. I precisament per això, s’ha de demanar a ERC que sigui responsable i no renunciï a tots aquests avenços nacionals.