Passem de l'alarma social a les solucions

Ja és hora de dir-ho ben alt i sense embuts, el Partit Socialista ens ha estat enganyant a tots plegats, durant molts mesos, dient-nos que no hi havia crisi econòmica i que no passaria res. A dia d’avui és prou evident pensar que el Govern espanyol coneixia els indicadors negatius de l’economia, però que els va amagar per poder afrontar les eleccions amb la seva “mirada positiva”.

Però ara paguem les conseqüències d’aquests enganys, tan el govern espanyol com el català si haguessin pres les mesures fa sis mesos, aquestes haguessin pogut ajudar a fer més suportables els efectes de la crisi actuals. En honor a la veritat val a dir que no està en mans dels governs controlar el preu del cru, però sí que haurien pogut adoptar mesures abans, per evitar arribar al col•lapse actual que fa molt difícil la situació als transportistes, als pescadors, al món agrari i de retruc a tots els consumidors.

Cal destacar també que estem pagant les conseqüències de diversos anys inactivitat en la planificació de les polítiques econòmiques per part dels governs espanyols (des de la darrera legislatura del PP fins a l’etapa actual de Zapatero), durant els quals no s’han pres decisions econòmiques estructurals, tot i les mancances del sistema.

Baixant a la realitat catalana, durant la crisi de la vaga del transport, on ha estat i està el President de la Generalitat? Quina opinió té? Té alguna? I els consellers, on són?

L’encariment del preu dels carburants ha provocat una vaga de transportistes que afecta la normalitat de l’activitat del nostre país. Cal que des dels governs de l’Estat i de la Generalitat es lideri el procés de retorn a la normalitat i que s’impliquin en les solucions mitjançant l’impuls d’un pla de mesures per fer front a aquest augment dels combustibles.

L’únic partit que he sentit proposar l’adopció d’alguna solució ha estat Convergència, com per exemple constituir a Catalunya una taula específica de negociació i diàleg amb la presència de tots els sectors implicats; garantir els dispositius i les actuacions necessàries, per part d’ambdues administracions, per tal de garantir el desenvolupament habitual de la vida ciutadana i, especialment, per evitar problemes de trànsit, d’ordre públic i de subministrament de béns de primera necessitat com aliments o carburants; aplicar mesures fiscals deixant d’aplicar temporalment l’anomenat “cèntim sanitari”, és a dir, el recàrrec de 2,4 cèntims per litre que s’aplica a Catalunya sobre el preu de venda dels carburants, reduint els índexs, signes i mòduls dels règims d’estimació objectiva de l’IRPF i de l’IVA aplicables al sector del transport, pesquer i agrari, per tal d’adequar els rendiments estimats a la reducció de rendibilitat de l’activitat derivada de l’augment de costos dels carburants, que els impostos especials vinculats als carburants no formaran part de la base imposable de l’IVA; revisar i reduir les cotitzacions per accidents del treball i malalties professionals del sector del transport per carretera, les quals en l’actualitat es troben entre les més elevades de l’activitat laboral, superiors al risc laboral que comporten, d’acord amb les estadístiques de sinistralitat que ha tingut el sector en els darrers anys; regular la possibilitat d’accés a la jubilació anticipada dels conductors del sector del transport per carretera de llarga distància, com ja passa amb altres professions de risc elevat.

Per altra banda, caldria introduir mesures de caràcter sectorial, com instar el Govern de la Generalitat a reunir l’Observatori de Costos del Transport, ara inactiu, per tal que analitzi la situació creada per l’augment del preu dels carburants sobre el sector del transport per carretera i encarregui: un estudi sobre els costos del transport en la conjuntura actual que possibilitin la determinació d’unes tarifes de referència i un estudi sobre l’establiment d’un mecanisme de repercussió automàtica de l’increment del cost del carburant en les tarifes del transport.

CiU va fer la següent pregunta pública: com pot ser que davant de la crisi que hi ha, un fòrum de diàleg permanent entre la Generalitat o el món transport estigui inactiu?