Els catalans hem de reclamar que al govern espanyol que retorni a Barcelona sense cap condició

Els catalans hem de reclamar que al govern espanyol deixi de considerar el castell de Montjuïc com un trofeu de guerra i que es retorni a Barcelona sense cap condició.

Aquests dies estem assistint a un lamentable numeret espanyolista ranci que està fent el PSOE amb el castell de Montjuïc. Ja fa gairebé dos anys que Rodríguez Zapatero va prometre en un míting al Palau Sant Jordi que retornaria aquest edifici a la ciutat de Barcelona. El govern espanyol preveu la devolució del castell a través d’una llei, que a instàncies del ministre Bono, pretén condicionar el retorn a una sèrie de requisits, com la possibilitat de veto per part del Ministeri de Defensa a les decisions que prengui l’Ajuntament de Barcelona, el manteniment d’un destacament militar i d’unes antenes de ràdio pertanyents a l’exèrcit, així com també que hi onegi la bandera espanyola.

S’hauria de denunciar que el president del govern espanyol actual està incomplint dues promeses que havia fet al poble de Catalunya. La primera i més important per la dimensió sociopolítica va ser que malgrat haver anunciat que quan fos president aprovaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, i que és evident que no es complirà, i el segon menys important però amb una càrrega simbòlica molt elevada es el cas del castell de Montjuïc. D’aquesta manera, els catalans hauríem de demanar al president del govern espanyol que deixi de fer promeses als ciutadans de Catalunya si després no té intenció de complir-les. A més, cal lamentar que Zapatero ha jugat amb qüestions tan simbòliques com és l’Estatut o el castell de Montjuïc per aconseguir un grapat de vots.

Seguint amb el tema de la cessió del castell podem considera que el govern de Rodríguez Zapatero, i sobretot el seu ministre José Bono, estan tenint una actitud molt lamentable. Que constata que tant el PP com el PSOE, en les qüestions simbòliques i identitàries, a l’hora de defensar la seva espanyolitat i el seu patriotisme, actuen de la mateixa manera. On són els que deien que defensaven una altre manera d’entendre l’estat espanyol? Amb l’actitud que PSOE està abordant el retorn del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona recorda com aquelles metròpolis atorgaven alguna concessió a una de les seves colònies com a gest de compassió, però alhora de menyspreu. En definitiva, el govern espanyol no deixa de considerar Montjuïc com un trofeu de guerra que cal conservar, encara que sigui parcialment.

El passat primer de març amb una Proposició de Llei de Convergència i Unió que proposava el retorn del castell de Montjuïc sense cap mena de condició i recolzada per ERC i Esquerra Verda, els diputats del PSC-PSOE al Congrés van votar en contra d’aquesta Proposició, fet que els catalans ja no ens pot sorprendre perquè ja estem acostumats que el diputats socialistes catalans defensen una cosa a Catalunya i la votant en contra a Madrid. Tot i que els socialistes catalans pretenguin fer creure que són un partit autònom i federat al PSOE, es constata en els fets i en cada votació a les Corts espanyoles que PSC i PSOE són la mateixa força política, i per tant, van a la una, encara que això suposi anar en contra dels interessos de Catalunya.

Per concloure, crec que els catalans hem d’exigir el retorn del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona sense cap condició, tot el contrari del que pretén el govern de Zapatero. Així mateix, cal lamentar la nul·la capacitat d’influència del tripartit i de Joan Clos sobre el govern “amic” de Madrid. I això, cal afegir-hi que els diputats del PSC-PSOE al Congrés van votar en contra de la devolució sense condicions, malgrat que a Catalunya ho hagin defensat.