El PSOE vol disminuir l’espai radiofònic i televisiu en català, i el tripartit no fa res per impedir-ho

Hi ha qui reclama que si no es garanteix la continuïtat de TVE Catalunya i de Ràdio 4 es traspassin a la CCRTV.

El govern del PSOE no està demostrant la seva amistat amb Catalunya tal i com ens volen vendre els socialistes catalans. La cessió del castell de Montjuïc, la més recent, amb una sèrie de condicions inacceptables, i ara amb la voluntat de tancar Ràdio 4 i suprimir tots els espais en català de TVE Catalunya, excepte un informatiu de 30 minuts diaris.

Un sobiranista com jo, i defensor de la identitat catalana considera molt negatiu que Zapatero vulgui debilitar l’espai radiofònic i televisiu en català carregant-se una emissora i eliminant tots els programes en català que es fan a Sant Cugat. Això demostra que el PSOE, per molts gestos que faci, tampoc no té una concepció plural de l’Estat i recorda certes actituds d’aquell que parlava català en la intimitat, amb el conseqüent menyspreu per les altres llengües que no siguin el castellà.

El que sembla evident que el govern del PSOE no consulta res de res al govern tripartit, ni al President de la Generalitat, cosa del tot incomprensible tenint en compte que tots són del mateix partit. Ho hem vist amb el Castell de Montjuïc i ho veiem amb la voluntat de tancament de Ràdio 4 i TVE Sant Cugat. Arribats fins aquí, ens hem de preguntar, quin poder d’influència té el tripartit, i en concret Maragall i el PSC-PSOE, sobre el govern Zapatero?

Per un altre banda, CiU està reclamant al Govern català que faci alguna cosa per evitar que RTVE elimini els espais de comunicació en català. En tot cas, si el tripartit no és capaç d’intervenir, CiU hauria d’impulsar les iniciatives pertinents per tal que es traspassin tots els espais, professionals i mitjans de Ràdio 4 i TVE Catalunya a la CCRTV, la qual cosa comportaria necessàriament una reestructuració per omplir el forat deixat.

Hem de recordar a la directora general de RTVE, i a Rodríguez Zapatero que els mitjans de comunicació públics no només s’han de guiar pels criteris de rendibilitat econòmica, sinó que han de transmetre una sèrie de valors, entre els quals, el foment de la pluralitat lingüística.

Molts som el que denunciem que si en aquests moments Ràdio 4 té només 6.000 oients és per culpa de la deixadesa i la incompetència dels diferents responsables de RTVE i, en concret, de RNE, que han anat permetent que una emissora que durant els primers anys de la democràcia va ser capdavantera, ara estigui en una situació tan complicada. Per tant, el problema és que mai s’ha dissenyat un projecte radiofònic específic per a Ràdio 4, que encaixi en el mercat de mitjans català.

No ens hem d’oblidar que per a molta gent Ràdio 4 té una significació especial, i en general per a la història del nostre país, ja que va ser la primera ràdio en català que va emetre després del franquisme. Aquest motiu sentimental, es prou important per reclamar que no es tanqui l’emissora, i que es reconsiderin totes les solucions per tal que la seva trajectòria no quedi interrompuda, com per exemple el traspàs a altres ràdios públiques.

Igual que Radio 4, cal destacar la importància del manteniment d’una programació específica de TVE en català, feta des de Sant Cugat, i per tant, diferenciada de la que s’emet des de Madrid. Cal tenir en compte que l’oferta televisiva en català és molt inferior a la que s’ofereix en llengua castellana, i per tant, la supressió de la desconnexió en català de TVE només faria que incrementar la situació d’inferioritat de la llengua catalana a la televisió.

Cal lamentar la manca de consideració del govern Zapatero per Catalunya i la seva manca de voluntat per fomentar que a l’Estat hi convisquin les diferents llengües en igualtat de condicions. Algú hauria d’advertir que si el tripartit no és capaç de capgirar la decisió del govern “amic” de tancar Ràdio 4 i eliminar els programes de TVE en català, s’hauria de reclamar el seus
traspassos a la CCRTV, perquè es trobi una solució pensant en l’espai radiofònic i televisiu català, i no en els interessos de Madrid.