El catalanisme a la política espanyola

Fins ara un dels eixos del catalanisme polític majoritari havia estat la defensa dels drets de Catalunya davant l’Estat espanyol i la reforma d’aquest per aconseguir un veritable estat plurinacional, plurilingüístic i pluricultural. Arran de la Conferència, del passat 20 de novembre, sobre la proposta de refundació del catalanisme feta per l’Artur Mas crec que el catalanisme del segle XXI ha de centrar tot el seus esforços en defensar el dret a decidir dels catalans.

Els catalans hem de reclamar aquest dret i l’hem de reivindicar davant d’Espanya perquè se’ns el respecti. Ha passat l’època de perdre el temps en fer pedagogia a un estat que no vol ser transformat, i per tant la política catalanista hauria de centrar-se en canviar les lleis espanyoles per poder assolir els nous objectius dels catalanisme: aconseguir la nació plena, situar Catalunya com un país capdavanter i global, així com el reconeixement del dret de decidir dels catalans.

Portar aquesta nova política a les màximes institucions espanyoles es podran abastar els objectius clàssics de més autogovern, millor finançament, millora de qualitat de vida dels catalans, etc. en definitiva aconseguir més sobirania per a Catalunya.

No hem de permetre que els espanyols decideixin sobre temes que només afectin al catalans!

Els catalans no hem de témer de possibles pactes entre forces polítiques catalanistes i espanyolistes perquè si volem transformar lleis espanyoles és l’únic camí que hi ha. Per contra, l’únic pacte que en realitat ens ha de fer por és el de les forces espanyolístes perquè aquest segur que anirà en detriment nostre.

Tal i com ha anat l’actual legislatura espanyola, i analitzant el paper dels partits polítics d’obediència catalana m’atreveixo a afirmar que l’únic partit que ha treballat, treballa i treballarà per aquests objectius i per tots els catalans, siguin de d’ideologia que siguin, tinguin la religió que tinguin, tinguin l’origen que tinguin, etc. és: Convergència i Unió.