Carta oberta al Sr. Montilla

Benvolgut senyor,

Molt aviat serà proclamat President de la Generalitat de Catalunya, i per tant, President de tots els catalans i catalanes. Com vostè ja sap, com a cornellanec mai l’he votat i crec que mai el votaré, no només perquè ens separa el seu model de societat (ideològica i nacionalment parlant) sinó per motius personals que si fa una mica de memòria se’n fot fer al càrrec.

Tot i no haver-lo votat vostè serà el meu President els pròxims quatre anys (si no hi ha cap ensurt pel mig). Com el meu President i el de la resta de catalans només li demano que tingui present algunes dades: el partit que vostè representa només va treure prop de 800.000 vots per la qual cosa hi ha més de 4,5 milions d’electors que no el van votar. Vostè serà el President dels 7 milions de catalans i catalanes, no només dels 800.000 que el van votar. Recordi-ho!

Ja sé que em pot dir que el suport parlamentari és el que compte, que no sabem el sentit de l’abstenció, que si sumem els vots de les tres formacions polítiques tenen el suport de prop d’1,5 milió d’electors, etc. Tot això és cert. Però, encara hi ha 5,5 milions que no els van votar.

Ser President d’un país, com Catalunya, no és com ser Alcalde. Sinó pregunteu-li al Sr. Pasqual Maragall. En una ciutat es pot ser sectari i arraconar a l’oposició i si controles la informació municipal ningú s’assabenta. A un país, no és pot ser sectari! No és pot menysprear a l’oposició! No és pot controlar-ho tot! La societat civil té vida pròpia, no cal que el seu partit intenti infiltrar-se per controlar-la perquè no els hi deixaran fer com a Cornellà. Els mitjans de comunicació tenen altres interessos que no pas el pur partidisme com va fer a Cornellà. El sector econòmic de Catalunya no té com a referència un únic partit polític com a Cornellà. A la Generalitat de Catalunya no és pot col·locar albitrariament treballadors sense seguir unes normés com va fer a l'Ajuntament de Cornellà. Recordi-ho, Catalunya no és Cornellà!

Amb aquesta petita reflexió voldria que sabés que m’agradaria reciprocitat, vostè és el meu President però vostè ha de demostrar-me que ho és.

Cordialment,


Joan-Baptista Gavaldà i Moran

PS: El President de Catalunya s’ha de caracteritzar pels “Fets” però també “per les paraules”.