S'ha trencat el mite: l'efecte Montilla ha fet figa

- Anàlisi I -

Sempre s’ha parlat i especulat sobre l’abstenció diferencial a Catalunya entre les eleccions a les Corts Generals i les eleccions al Parlament de Catalunya. Es deia que l’abstenció diferencial a Catalunya afectava especialment les comarques litorals, ciutats i cinturons industrials, zones que es caracteritzaven per una presència important d’electors d’esquerres i castellanoparlants.

Com a explicació d’aquest fenomen s’havien apuntat dues hipòtesis: una se centrava en les característiques dels electors, i especialment en el seu grau d’interès per la política catalana. L’altra se centrava en les característiques de l’oferta política pròpia de les eleccions autonòmiques catalanes, caracteritzada fins fa poc per una certa debilitat en els partits polítics d’oposició. Una combinació de les dues explicacions podria ser el fet que un sector de l’electorat que es mobilitza sobre la base de l’eix esquerra/dreta trobés pocs incentius per a participar en unes eleccions autonòmiques escassament centrades en qüestions relatives a aquesta línia de conflicte.

Amb aquestes hipòtesis el partit socialista va jugar al substituir a Pascual Maragall per José Montilla. Com jo soc de Cornellà us puc assegurar que els dirigents polítics socialistes quan feien la campanya s’adreçaven als ciutadans com “es uno de los nuestros”, fins i tot en un míting amb sindicalistes d’UGT, al Sr. Alvàrez va dir: “Hay que votar a José Montilla porqué és uno de los nuestros.”. Fins i tot, aquesta darrera setmana de campanya han passejat a Rodríguez Zapatero pels barris de Santa coloma, Cornella, o l’Hospitalet, buscant l'efecte Montilla.

Però vet a qui, que ahir, l’elector català va trencar el mite. Amb un candidat “uno de los nuestros” va obtenir pitjor resultats que amb Pascual Maragall. Us donaré unes dades significatives a Cornellà de Llobregat, on José Montilla va ser Alcalde durant vint anys, va obtenir el 47,6% del vots quan en les eleccions del 2003 el PSC-PSOE va obtenir el 49,9%. Però entrant en les dades de la participació resulta que a la ciutat de Cornellà també va baixar del 59,86% de l’any 2003 al 57’23% d’enguany.

Qui no sap arrasar a la seva ciutat pot guanyar unes eleccions? Montilla era el candidat més adient capaç de mobilitzar aquell electorat suposadament que no participava perquè no tenien un candidat a la Generalitat? O és que potser les hipòtesis de l’abstenció diferencial no eren correctes?

Com a Cornellanenc que sóc me n’alegro que els meus conciutadans abstencionistes puguin tenir els mateixos motius per no participar en unes eleccions com tota la resta d'abstencionistes de les democràcies consolidades i no per un motiu construït sobre la base d’un fals “mite” que deia l'abstenció diferencial es devia a una desafectació per la vida política catalana.