Quina Catalunya volem?

Ahir llegint l'Avui vaig trobar un article del President Pujol que recollia molt bé les meves inquietuts vers el resultat electoral del proper 1 de novembre. Per la qual cosa el reprodueixo aquí:

"L'Audi i el Polo, de Jordi Pujol

Aquest estiu he retrobat un vell conegut també com jo retirat de la política. Ell potser no tant com jo. El cas és que hem pogut parlar de política -de la de casa nostra, sobretot- sense condicionaments de partit. Cosa més d'agrair, perquè no som de la mateixa corda política. I sense pensar que el que dèiem ens comprometria. Perquè ara no tenim ni responsabilitat ni possibilitat d'acció política.

El cas és que m'ha parlat de la història d'un seu germà que tota la vida es va delir per tenir l'Audi de gamma alta d'un seu competidor. Un Audi potent, dels millors. Es va passar anys criticant aquell Audi i el seu propietari, però en realitat la seva obsessió és arribar-lo a tenir. I poder deixar el Polo que solia utilitzar. Fins que un bon dia es va trobar que l'Audi era seu. I va ser feliç. Per no gaire temps.

A part d'altres problemes i maldecaps inesperats es va trobar amb la sorpresa que l'Audi li creava molts problemes amb què no comptava i que durant tot el temps que havia estat desitjant tenir-lo -i criticant i envejant el seu propietari- no havia pensat que existissin. Problemes de conducció diferent, problemes d'enveges, problemes de manteniment, problemes d'aparcament, problemes de cost, problemes amb familiars i amics que tots hi volien pujar, i problemes perquè tots entusiasmats hi volen dir la seva, etc. Però, a part d'això, el que més el va sobtar fou una altra cosa, i és que es va fer la pregunta següent: "Per què el vull jo un Audi, amb tots els problemes que comporta, si pel que jo vull fer en tinc prou amb el Polo? No pretenc anar de pressa, ni hi he de ficar gaire gent -només els familiars i amics més directes-, ni les persones o empreses amb les quals m'he de relacionar i hi he de treballar esperen que vagi amb un Audi i més aviat ho troben fora de lloc. Per què vull un Audi si finalment el faig servir com si fos un Polo?".

No sé per què aquest conegut em va explicar això. Probablement només com si fos un d'aquells contes morals que fa molts anys varen estar de moda. Però després vaig pensar que la història podia agafar tot un significat si en comptes d'un Audi es tractés, per exemple, de TV3. I que algú hagués pensat: "I ben mirat, per què necessito TV3, jo? Em feia goig des de fora, perquè ignorava les dificultats internes de tota mena que té, i perquè què sé jo quantes coses, però pel que vull fer em puc estalviar tots els problemes de TV3 i dedicar les meves energies a coses que em rendeixin més. Amb una TV3 format i orientació Polo en tinc prou". S'entendria que segons qui digués això. Perquè TV3, com l'Audi de gamma alta, no pretenia ser una televisió més o, menys encara, un instrument de propaganda política o ideològica, sinó una eina molt principal de construcció de país. Probablement se la pot criticar per no haver-ho fet prou bé, però es va fer i es va fer estructurar per això. Amb un resultat en molts aspectes positiu.

Però si el que es pretén no és això, si l'ambició és més petita i a més el que es pretén és un benefici menys col·lectiu, menys global i menys de llarga durada, aleshores realment assumir la responsabilitat i el risc de TV3 no interessa. I el que té sentit és anar passant de mica en mica de l'Audi al Polo. "Per al meu servei, per al que a mi realment m'interessa, per al meu benefici, amb el Polo en tinc prou. I en darrer terme, en casos especials, jo tinc un amic madrileny que per un dia o dos em deixarà el seu Mercedes, que li'n sobren, de Mercedes, Lexus i Jaguars".

Però tot prenent la fresca un capaltard d'estiu, de sobte se'm va ocórrer una altra versió de la història de l'Audi i el Polo: "¿I si l'Audi no fos TV3, o no només TV3, sinó que fos la Generalitat? ¿I si el Polo fos una Diputació gran? Gran, però només Diputació. I em vaig quedar molt inquiet. "