MÉS SEGURETAT

Els catalans hem d’exigir a Montserrat Tura que deixi de fer de consellera mediàtica, pari de traspassar la responsabilitat als ciutadans i que actuï diligentment per combatre la creixent inseguretat i l’onada de robatoris violents.

Molts catalans reclamem a la Consellera Tura que reclami més efectius per a les comarques tarragonines i que els diferents cossos policials es coordinin per lluitar contra les bandes que assalten habitatges.

Des de que governa el tripartit, Catalunya ha patit les ànsies de protagonisme
de Montserrat Tura, que en lloc d’intentar fer les coses bé, s’ha dedicat a fer de consellera mediàtica. La realitat és que des del desembre 2004, la consellera d’Interior ha fet mil i un anuncis, però no n’ha complert ni un.

Ni tan sols en un moment en què hi ha un problema evident de seguretat a Catalunya, amb un preocupant nombre d’assalts violents a xalets, masos i cases de poble, la consellera Tura ha estat incapaç d’actuar amb celeritat, diligència i eficiència. En lloc d’això, el primer que ha fet és advertir els ciutadans de Catalunya que davant
d’aquests robatoris no s’hi pot fer res, destacar que aquests delictes també es produeixen en altres punts d’Europa, alhora que ens ha recomanat que recorrim a la compra de sistemes de seguretat.

Molt catalans, i jo mateix, considerem que la consellera d’Interior no pot quedar-se plegada de braços lamentant-se, si no que ha d’actuar amb celeritat per donar confiança als ciutadans i ciutadanes. És evident que el primer que ha de fer és augmentar les dotacions dels Mossos i les tasques de patrullatge en aquelles zones
del país on més robatoris s’han produït, així com destinar més equips a la investigació
d’aquests delictes violents i a anticipar-s’hi.

Paral·lelament, pel que fa a les zones de Catalunya on encara hi ha la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, la feina de la consellera Tura ha de ser la de coordinar-se amb el govern espanyol, fins que no es produeixi el desplegament dels Mossos. Considero incomprensible que dues administracions governades pel mateix partit polític tinguin un diàleg tan poc fluid per no dir gairebé nul.

La situació és greu a tot Catalunya, però en especial a les zones rurals del Camp de
Tarragona, on la presència de la Guàrdia Civil és escassíssima. Així, per exemple, el quarter de Riudecols, que ha de cobrir la seguretat de 18 municipis, té només cinc agents per cobrir les 24 hores del dia, malgrat que n’hi hauria d’haver-n’hi 17.

Crec que no podem obviar que aquesta manca d’efectius és culpa de la deixadesa del govern espanyol, i amb la connivència de l’actual Govern de la Generalitat, que ha pretès fer el replegament d’agents abans d’hora, cosa que ha perjudicat de manera evident la seguretat en aquestes zones. Malgrat això, està clar que la consellera Tura té a les seves mans fer alguna cosa, tenint en compte que aquesta situació, tot i que no amb aquesta intensitat, ja fa temps que s’arrossega. Igualment, voldria fer evident la passivitat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, que avui ha sortit a donar explicacions i ha acusat als mitjans de comunicació d’atiar l’alarma social generada per aquesta onada de robatoris.

Cal denunciar la mala planificació del govern tripartit que amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona ha obligat a desplaçar agents des de diferents punts del país, per tal de cobrir el total d’efectius. D’aquesta manera, la Consellera Tura ha deixat diferents comarques amb un nombre insuficient d’agents.

Cal reclamar a tots els cossos i forces de seguretat que actuen a Catalunya es coordinin de manera efectiva per fer front a aquestes bandes criminals. Queda clar que si es vol actuar amb èxit per acabar amb aquests robatoris l’intercanvi d’informació i l’actuació coordinada són necessàries. En aquest sentit, tots els catalans esperem que les conegudes males relacions entre Tura i Rangel no siguin un factor negatiu en aquest treball conjunt que s’ha de donar.

Paga la pena recordar que la mala gestió de Montserrat Tura no s’acaba, però, en el tema de l’assalt a cases. Cal destacar també la seva reconeguda incapacitat per garantir que els actes massius al centre de Barcelona acabin sempre amb destrosses significatives. Hem de denunciar els responsables polítics de la conselleria d’interior perquè no han dissenyat de forma adequada els dispositius de Mossos en
el “botellón” al Raval i en les dues celebracions del Barça a Canaletes.

Montserrat Tura s’excusa afirmant que no es pot actuar fins que no hi ha incidents, però a ningú no se li escapa que un desplegament d’efectius adequat pot servir per evitar destrosses importants. A més a més, cal tenir present les imatges que s’han pogut veure per televisió de joves saquejant botigues sense que es veiés la intervenció de la policia. Per quin motiu hi havia càmeres de televisió, i en canvi els Mossos no hi eren. La resposta de la Consellera ha estat sorprenent, ja que ha fet una crida als ciutadans perquè frenin l’actitud dels incívics, és a dir, apel·lant els ciutadans a fer tasques que realment pertoquen a la policia.

Montserrat Tura s’ha convertit en la consellera més mediàtica del Govern, però no fruit dels seus èxits, sinó pel seu afany desmesurat de protagonisme. La realitat és que en un moment en què hi ha un problema clar de seguretat a Catalunya, la Consellera es mostra incapaç de fer res, i simplement abandona els ciutadans a la seva sort.