60 raons per votar ‘sí’ al nou Estatut

No sé si algú s’ha parat a pensar que votar ‘no’ al nou Estatut suposa acceptar quedar-se amb l’Estatut del 1979. Essent objectius hom sap que el nou Estatut és un avenç considerable respecte a l’actual, és veritat que no és l’Estatut que el Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre, però votar ‘sí’ no vol dir renunciar a l’Estatut del 30 de setembre de 2005 ni renunciar al dret a decidir dels catalans, simplement és un avenç més a l’autogovern i a la recuperació de la sobirania de Catalunya.

Des de molts àmbits és destaca que el nou Estatut permetrà fer un salt endavant a Catalunya. No es tracta d’una afirmació retòrica, sinó de fets concrets i palpables que podran comprovar els catalans i catalanes un cop entri en vigor. He fet una llista dels 60 guanys més destacables que incorpora el text i que justifiquen un ‘sí’ el dia del referèndum:

1. Més diners per al nostre país. Es recull una cistella d’impostos que pot garantir la suficiència financera de Catalunya: 50% de l’IRPF, 50% de l’IVA, 58% dels impostos especials. És a dir, ens correspondran més diners dels que gastem a través del Pressupost.
2. Les inversions en infraestructures a Catalunya per part de l’Estat com a mínim equivaldran al PIB català respecte al total espanyol per un període de set anys.
3. El sistema de finançament es podrà revisar cada cinc anys, de forma bilateral, i sense necessitat de reformar l’Estatut.
4. S’estableix el principi d’ordinalitat, que suposa que Catalunya mantindrà sempre el lloc que ocupi en el rànquing de PIB per càpita de comunitats autònomes quan, després de la redistribució de recursos a nivell espanyol, s’estableixi el rànquing de renda disponible per càpita de comunitats.
5. El finançament serà fruit d’un acord bilateral entre l’Estat i la Generalitat.
6. La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat serà la que determinarà la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament.
7. Es preveu que en el termini de dos anys es podrà crear una única Agència Tributària a Catalunya, a través d’un consorci paritari entre la Generalitat i l’Estat.
8. Se suprimeix la remissió a la LOFCA que hi havia en l’Estatut del 1979.
9. Es duplica el número de competències de la Generalitat.
10. La Generalitat gestionarà els trens de rodalies i regionals amb origen i destí a Catalunya.
11. La Generalitat gestionarà el permís de treball per als immigrants.
12. La Generalitat determinarà el contingent de treballadors estrangers que podrà venir a Catalunya.
13. Competència exclusiva en horaris comercials.
14. Noves competències en inspecció de treball.
15. Noves competències en polítiques de transvasament d’aigua.
16. Nova competència en organització interior de les Caixes d’Estalvi.
17. Noves competències en dret civil.
18. Noves competències en funció pública.
19. Competència exclusiva en llengua pròpia.
20. Es consolida a l’Estatut la competència de vigilància de les carreteres per part dels Mossos d’Esquadra.
21. Es defineix la tipologia de les competències (exclusives, compartides i executives) per evitar una lliure interpretació per part de l’Estat.
22. Blindatge de les competències exclusives per evitar la intromissió de l’Estat.
23. Es blinden les competències compartides, en les quals es prima l’actuació de la Generalitat, mentre que la de l’Estat queda delimitada a principis i a excepcions.
24. Es concreten els àmbits competencials per evitar la laminació per part de l’Estat.
25. La Generalitat s’encarregarà de desenvolupar la normativa de la UE.
26. Es requerirà un nivell de coneixement adequat i suficient de català a jutges, magistrats, fiscals, notaris, registradors de la propietat i mercantils, encarregats del Registre Civil i personal al servei de l’administració de Justícia.
27. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertirà en l’última instància judicial de tots els processos i recursos iniciats a Catalunya, sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per la unificació de doctrina.
28. Es crea el Consell de Justícia de Catalunya, com a òrgan de govern del poder judicial a Catalunya.
29. El Parlament podrà intervenir en el poder judicial a través de la designació de membres del Consell de Justícia de Catalunya.
30. Catalunya passarà a tenir les mateixes competències que el ministeri de Justícia quant a personal no judicial i a mitjans materials.
31. La Generalitat podrà participar en la modificació de la planta judicial i en la creació de seccions i jutjats.
32. Per primera vegada, el català queda equiparat en drets i deures al castellà.
33. Es reforça el tractament legal del català garantint la no discriminació per raons lingüístiques.
34. Es consagra la utilització del català per part de totes les administracions públiques, entre elles l’Estat.
35. Els usuaris i consumidors podran ser atesos en català.
36. El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament no universitari i universitari.
37. Es promourà l’etiquetatge en català.
38. S’institueix el caràcter bilateral de les relacions entre l’Estat i la Generalitat.
39. Es reforça la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que serà paritària, i a través de la qual Catalunya intervindrà en la presa de decisions de l’Estat.
40. La Generalitat podrà designar membres del Banc d’Espanya, de la CNMV, de la CMT, del Tribunal de Comptes, del Consell Econòmic i Social, de l’Agència Tributària, de la CNE, de l’Agència de Protecció de Dades i del Consell de RTVE.
41. Es reconeix l’acció exterior de la Generalitat.
42. Catalunya podrà incorporar-se com a membre associat de la UNESCO.
43. Catalunya podrà obrir oficines a l’exterior.
44. Es consolida la presència de Catalunya a la Unió Europea. La Generalitat participarà en les delegacions espanyoles davant de la UE que tractin els afers de la competència legislativa de Catalunya. Quan es tracti de competències exclusives, la Generalitat podrà exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans.
45. La Generalitat podrà subscriure acords amb l’exterior per promoure els interessos derivats de les pròpies competències de la Generalitat.
46. La Generalitat podrà participar en els organismes internacionals.
47. Per primer cop es reconeix que Catalunya és una nació.
48. Per primer cop es reconeixen els drets històrics de Catalunya com a fonament del nostre autogovern.
49. Es reconeixen els símbols nacionals de Catalunya.
50. Es reconeix de forma clara la singularitat de la Val d’Aran. Les seves institucions queden recollides.
51. Es recull que Barcelona és la capital de Catalunya.
52. La Generalitat queda reconeguda com a administració única a Catalunya.
53. Es consolida un model territorial propi. Desapareixen les diputacions. Els consells de vegueria les substitueixen.
54. Es reconeix la vegueria com a ens territorial.
55. Es consagra la comarca com a ens supramunicipal per a la gestió de competències i serveis locals.
56. Es recullen les competències pròpies dels municipis.
57. Municipis, vegueries i comarques passen a formar part del sistema institucional de la Generalitat.
58. La llei electoral haurà de ser aprovada per dues terceres parts dels diputats del Parlament.
59. El Síndic de Greuges tindrà competència exclusiva sobre l’administració de la Generalitat i els organismes que depenen d’ella.
60. Es dóna la capacitat al Govern de la Generalitat per aprovar Decrets Llei.

Votar ‘sí’ al nou Estatut suposa que Catalunya es pugui dotar d’una eina que permetrà afrontar i gestionar els problemes que avui i els propers anys té plantejats el nostre país, sense renunciar a més cotes d’autogovern i sobirania. Per contra, votar ‘no’ té com a conseqüència que Catalunya segueixi amb l’Estatut del 1979, és a dir, amb un text que és pitjor que el que ara se sotmet a votació.