Més finançament, més serveis, menys impostos

Amb el nou Estatut, i fruit de la nova cistella d’impostos que se cedeix a Catalunya, disposarem de més recursos que despeses.

Si hi ha un aspecte del nou Estatut on clarament podem parlar d’un avenç substancial aquest és el finançament. S’ha de destacar que es tracta d’un model nou, i no una simple millora del model vigent, perquè aquest no estarà supeditat a la LOFCA, es tracta d’un pacte bilateral entre l’Estat i la Generalitat, i combina solidaritat i sobirania financera.

La majoria dels estudis destaquen que gràcies al nou finançament, Catalunya disposarà de més recursos que en l’actualitat. Gràcies a aquetes recursos es podran fer més polítiques socials, dotar el país d’unes millors infraestructures, etc.

En concret, disposarem de més recursos dels que gastem a través del Pressupost de la
Generalitat, és a dir, tindrem suficiència financera. Com s’aconsegueix això? Gràcies a la nova cistella d’impostos que tindrà cedida la Generalitat: IRPF (del 33% passarem a tenir el 50%), IVA (del 35% passarem al 50%), impostos especials (del 40% passarem al 58%). En total, aquesta cessió d’impostos representarà el 51% de tots els impostos que paguem els catalans i les empreses catalanes.

A part, cal destacar que durant un període de set anys, les inversions estatals en infraestructures seran equivalents al PIB català (18,5% del de l’Estat), una xifra a la qual mai no s’ha arribat de manera efectiva. En el cas que l’Estat no executiu aquestes inversions, els diners es podran destinar al rescat de peatges.

Un dels punts rellevants del nou model és el seu caràcter bilateral. D’aquesta manera, serà la Comissió Mixta Estat-Generalitat l’encarregada de desenvolupar els aspectes que recull el capítol de finançament de l’Estatut. Així, per exemple aquesta Comissió serà la que determinarà la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament, o bé la que revisarà cada cinc anys els percentatges dels impostos cedits.

Així mateix, es posa límits a la solidaritat. S’estableix el principi d’ordinalitat, que suposa que Catalunya mantindrà sempre el lloc que ocupi en el rànquing de PIB per càpita de comunitats autònomes, quan després de la redistribució de recursos a nivell espanyol, s’estableixi el rànquing de renda disponible per càpita de comunitats. A més, per primer cop, es fixa un caràcter finalista als fons de suficiència que reben les comunitats amb menys recursos. Els diners que s’aportin en concepte de solidaritat només es podran destinar a serveis bàsics (educació, sanitat i serveis socials), tot garantint que aquests serveis prestats per les comunitats autònomes puguin assolir nivells similars a tot l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.

Igualment, cal destacar que la Generalitat tindrà capacitat normativa sobre els tributs propis, els tributs estatals cedits totalment, i sobre els tributs estatals cedits parcialment.

Amb el nou Estatut es crearà l’Agència Tributària de Catalunya. En un principi, s’encarregarà dels tributs propis de la Generalitat, i dels cedits per l’Estat totalment. A més, en el termini de dos anys, es crearà un consorci paritari Generalitat-Estat que s’encarregarà dels impostos estatals cedits parcialment, i que podrà esdevenir l’única administració tributària a Catalunya.

Per últim, cal tenir present que el finançament es podrà millorar en el futur sense
necessitat de reformar l’Estatut. D’aquesta manera, el model que ara es recull no representarà una hipoteca, sinó que és un punt de partida.