Artur Mas, el meu President!

Mirant els programes dels principals partits polítics, només hi ha un que a part de parlar de propostes sectorials ens parla de valors. Un valors que darrerament sembla que la anomenada “classe política” hagi abandonat, per aquesta raó m’agrada molt veure com Convergència i Unió, no només té proprostes sinó que té valors. Perque els valors són els que impulsen a tenir un projecte a llarg termini. Poc partits com CiU tenen un projecte clar de país.

Pels qui estimem Catalunya i la seva gent, la nostra prioritat màxima és el país i, per tant, la llibertat i el benestar de tots els catalans i catalanes. Per això busquem l’eficàcia per retornar el prestigi de les nostres institucions d’autogovern.

Ara hi ha molts que s’autodefineixen catalanistes, per referir-se a regionalistes catalans. Crec que no hi ha cap partit com CiU que el seu eix principal sigui la catalanitat, deixant de banda les ideologies de dretes i esquerres. Convergència és la casa comuna del catalanisme que treballa per la consolidació de la personalitat nacional de Catalunya, per la seva consciència col·lectiva i pel progrés i el servei als seus ciutadans.

El servei als ciutadans ens fa reflexionar sobre la dignitat de la persona i la confiança amb la gent. El candidat, Artur Mas, confia en la capacitat de la societat catalana per organitzar-se ella mateixa i per tant, en la societat civil. Creu que el respecte a la dignitat de les persones és també el respecte a la seva llibertat i a la seva capacitat d’iniciativa.

Com en Mas, jo crec que la llibertat individual és el fonament primer de la democràcia. Les persones lliures han de poder decidir. Evidentment, amb el seu vot. Però també en àmbits de forta presència del sector públic com l’ensenyament o la sanitat.

Convergència i Unió, sempre han defensat els drets i deures dels ciutadans, creu en una societat de persones responsables, que garanteixi els mateixos drets bàsics per a tothom, però que sigui capaç d’exigir també a tothom els deures elementals de convivència. Però perquè existeixi una bona convivència de tots els catalans i catalanes ha d’existir justícia social i equitat, per tant s’ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans. I l’administració s’ha de fonamentar en principis d’equitat i de solidaritat, per combatre la desigualtat i evitar la marginació.

Un valor important que defensa CiU i que crec fermament amb ell és la cultura de l’esforç, perquè la societat –no només l’administració- ha de donar valor a l’esforç personal, al desig de superació i a la capacitat emprenedora. El progrés de Catalunya i la seva capacitat d’integració en els últims segles neix de l’esperit del treball i l’esforç.

Per una altra banda, mentre uns estant instal·lats en la cultura del no, molta gent estem per la Cultura del sí. Artur Mas des de la darrera campanya ha intentat que el positivisme guanyi al pessimisme. La política i la vida social demanen actituds constructives i capacitat de pensar en el bé comú, per damunt d’interessos individuals i sectorials. Per aquesta raó cal arraconar la cultura del no sistemàtic i la cultura de la confrontació.

Canviant de tema, la Conselleria de Benestar i Família, és va crear en la última legislatura de CiU, i molt particularment per desig directe d’Artur Mas, perquè la família és cabdal en l’organització de la societat, perquè és la primera “cèl·lula” fonamental per a la consistència social. El concepte de família ha canviat molt en aquestes darreres dècades, però qualsevol tipus de família ha de ser prioritària per tenir fills. El futur de la nostra societat passa per tenir una taxa de natalitat sostenible. Les polítiques de família són essencials per a l’estat del benestar i com a aposta de progrés.

En una societat del benestar com la catalana no podem acceptar l’existència de persones excloses. Cap sector social i cap persona han de quedar al marge dels serveis i els recursos bàsics, per la qual cosa s’han d’aplicar polítiques actives per a la inclusió i la integració dels sectors menys afavorits. Però paral·lelament a l’inclusió social ha d’existir l’ascensor social. Una part de l’èxit social i econòmic de la Catalunya contemporània neix del bon funcionament de l’anomenat ascensor social: una societat permeable on cadascú pot progressar a partir dels seus mèrits i del seu esforç, permetent, des de les institucions que l’entorn ho faci possible.

Des de la recuperació de la Generalitat tots els govern han treballat per la cohesió social i convivència, perquè els ciutadans de Catalunya, independentment del seu origen, conformen un sol poble. La convivència i la cohesió social són béns essencials per a les societats, i més la nostre que ha rebut i rep constantment onades migratòries. Per tant l’objectiu del catalanisme és que es construeixin en el marc de la pròpia identitat i amb uns llaços de pertinença forts una Catalunya que ofereixi moltes oportunitats, però també que rebi compromís.

En aquesta darrera legislatura, Catalunya no només ha perdut prestigi a l’estat espanyol, sinó també a Europa. Per tant, s’ha de treballar perquè Catalunya tingui el seu lloc en el món, ha d’ocupar un lloc propi, com a país i nació, com a economia i com a cultura, en un món globalitzat. Quan els proteccionismes ja són impossibles, això demana tenir una visió universal, ser capaços de competir i definir el nostre propi paper, esdevenir un referent per situar-nos entre els millors. Catalunya ha de tornar a ser referent pel seu progrés econòmic i pel seu progrés social. Voll un país amb ambició, que valori l’excel·lència i la creativitat, i que incentivi les vocacions emprenedores i de recerca.

Però tornar a situar Catalunya al món no hem d’oblidar l’equilibri territorial intern. El bon govern ha de garantir a tots els ciutadans del país un accés igualitari als béns i serveis, i això exigeix un país territorialment equilibrat i un govern que pensi en tot el territori. Exigeix també que les actuacions a favor del progrés econòmic siguin compatibles amb el respecte al medi ambient.

Aquests darrers tres anys Catalunya ha anat a la deriva com un barco sense capità. Des de la Presidencia de la Generalitat no ha hagut lideratge, fins i tot en cert moments ha hagut de ser el cap de l’opocició, Artur Mas, el que liderés projectes tant importants com l’Estatut. Els governs i les administracions han d’evitar la frivolitat i el populisme a l’hora de prendre les grans decisions sobre el futur col·lectiu. Els governs no tan sols gestionen, sinó que també lideren i ho han de fer amb serenitat, però sense por ni superficialitat. Per aquesta raó hem de demanar un bon govern, perquè ha de gestionar bé i resoldre les necessitats immediates dels ciutadans, però també ha de transmetre un projecte de país i ha de generar il·lusió, fonamentant-ho en la confiança en les pròpies forces i l’autoestima. Un bon govern treballa per la dignitat i el prestigi de les institucions, tant de cara als propis ciutadans com als de fora.

L’únic capaç de liderar tot aquest projecte per a Catalunya és Artur Mas, i Convergència i Unió.

Per Catalunya, per la seva gent! Artur Mas, el meu President!