“El pessebre el més laic possible”

La setmana passada vaig assistir a una reunió de l’escola bressol on va el meu fill per explicar-nos com anava el curs i quina programació tenien prevista pels mesos vinents. En un moment de la reunió la professora ens explica que en els propers dies començarien a guarnir l’escola i tenien la intenció de fer un pessebre on els nens podrien portar figuretes d’animals: gallines, bens, bous, cabres, etc. Això sí, va dir: “farem un pessebre el més laic possible”. Jo vaig pensar “un pessebre el més laic possible”? pessebre i laic tinc la impressió que no encaixen! És com voler fer una truita de patates sense ous! O sense patates!

Encara estava paint com podrien fer un pessebre laic, quan ens comenten que per febrer tenen previst fer una sortida per anar a un Museu. Museu? Vaig pensar, caram! Quina bona idea! Acostar l’art a nens i nenes de dos anys! Perfecte!

“Els portarem al MNAC” perquè té un programa per a nens d’aquesta edat perquè comencin a conèixer què és i què ha significat el romànic català en la nostra cultura. Dins meu vaig començar a recordar tot allò del romànic, l’Abat Oliba, el monestir de Poblet, el monestir de Ripoll, la Vall de Boí, etc. quan sento que la professora diu “ensenyarem les pintures, les mames amb els seus nens, això, que ara mateix no me’n recordo que és... (per referir-se a un àngel)”. I vaig tornar a pensar “una mare amb un nen”? es deu referir a alguna Mare de Deu, no?

Tot plegat com si no se sabés que l’art romànic es va caracteritzar per ser eminentment religiós, encara que hagués alguna petita excepció. El romànic català és un art religiós. Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies. L’escultura servia per a decorar els edificis religiosos, a l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures representaven, sobretot, marededéus, crucifixions i davallaments. En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra. Tot plegat perquè com la gran majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

I del romànic passo als pessebres. Per què fem pessebres? Perquè és Nadal. I si parlem de Nadal estem parlant d’un fet religiós. El naixement del fill de Deu. Com podem convertir el Nadal en laic?

Si volem laïcitat, perquè no celebrem el solstici d’hivern? O és que el solstici d’hivern, no ens porta regals? I de què viurien aquests dies les botigues i els grans magatzems? Però deixant de banda l’aspecte més consumista i que dona per un altre escrit voldria centrar-me més en aquest fals esperit laïcista que se'ns vol imposar darrerament. Sembla com si es volgués eliminar tot allò que faci tuf a religió, amb l'argument que els poders públics han de ser laics.

Cert! els poder públics han de ser laics, però no podem donar l’esquena a la nostra cultura. Ens hem de permetre el luxe d’eliminar més de dos mil anys d’història? Hem de renunciar a les nostres tradicions per ser políticament correctes i laics? Com podem admirar l’art romànic i saber interpretar el Pantocràtor de Taüll si no coneixem res de la nostra cultura cristiana? Si fem pessebres laics sense naixements, sabrem interpretar les cinc imatges del Frontal d’altar d’Avià?

Cal conèixer tot allò que celebrem, però també hem de conèixer tot allò que formi part de la nostra cultura. Europa i Catalunya en particular és hereva de la cultura cristiana i no podem anar contra aquest fet. Des de les festes populars de cada poble fins al Nadal, passant per l’origen de la majoria dels nostres noms, fins la festa de Tots Sants, no es pot fer com si tot fos una simple anècdota de la història.