AVÍS URGENT
AVÍS URGENT
  • A PARTIR DEL JULIOL DE 2008 ACCEDEIX AL BLOC PER AQUI
  • AVÍS URGENT
    AVÍS URGENT

    dimecres, de setembre 20, 2006

    Text íntegre del polèmic discurs del Papa

    Dissabte passat el Papa Benet XVI va fer una classe magistral de teologia a la Universitat de Bonn que l'integrisme islamic, treien de context una cita, va desfermar tot l'odi cap el cristianisme. Llegint tot el discurs i sobretot les conclusions finals un discurs que advocava pel diàleg entre religions s'ha convertit en tot el contrari.

    Jo voldria testacar aquestes conclusions, segons paraules del Sant Pare:

    "I així arribo a la conclusió. Aquest intent, fet amb unes poques pinzellades, de crítica de la raó moderna a partir del seu interior, no significa que cal regressar a abans de la Il·lustració, rebutjant les conviccions de l’era moderna. Els aspectes positius de la modernitat han de ser coneguts sense reserves: estem tots agraïts per les meravelloses possibilitats que ha obert per a la humanitat i per al seu progrés que se’ns ha donat. L’ètica científica, a més, ha de ser obedient a la veritat, i, com a tal, duu una actitud que es reflecteix en els principis del cristianisme. La meva intenció no és el reduccionisme o la crítica negativa, sinó ampliar el nostre concepte de raó i la seva aplicació.

    Mentre ens recreem en les noves possibilitats obertes a la humanitat, també podem apreciar els perills que emergeixen d’aquestes possibilitats i hem de preguntar-nos com podem superar-les. Només ho assolirem si la raó i la fe avancen juntes d’una manera nova, si superem la limitació imposada per la raó mateixa al que és empíricament verificable, i si una vegada més generem nous horitzons. En aquest sentit la teologia pertany correctament a la universitat i està dintre de l’ampli diàleg de les ciències, no només com una disciplina històrica i ciència humana, sinó precisament com teologia, com un aprofundiment en la racionalitat de la fe. Només així podem assolir aquest diàleg genuí de cultures i religions que necessitem amb urgència avui. En el món occidental se sosté àmpliament que només la raó positivista i les formes de la filosofia basades en ella són universalment vàlides. Fins i tot les cultures profundament religioses veuen aquesta exclusió del diví de la universalitat de la raó com un atac als seus més profundes conviccions. Una raó que és sorda al diví i que relega la religió a l’espectre de les subcultures és incapaç d’entrar al diàleg amb les cultures. Al mateix temps, com he tractat de demostrar, la raó científica moderna amb els seus elements intrínsecament platònics genera una pregunta que va més enllà de si mateixa, de les seves possibilitats i de la seva metodologia.


    La raó científica moderna ha d’acceptar l’estructura racional de la matèria i la seva correspondència entre el nostre esperit i les estructures racionals que actuen en la naturalesa com una dada de fet, en el qual es basa la seva metodologia. Fins i tot la pregunta per quina això ha de ser així? és una qüestió real, que ha de ser dirigida per les ciències naturals a altres maneres i plans de pensament: a la filosofia i la teologia."

    Aquestes són unes paraules d'un gran pensador i no pas d'un incendiari religiós! Us recomano que perdeu 10 minuts en llegir tot el text perque paga la pena!!!

    dimarts, de setembre 19, 2006

    Qui ha de gestionar "El Prat"?

    No podem acceptar cap fórmula en la gestió de l’aeroport del Prat que no doni la majoria a les institucions catalanes.

    En el màrqueting polític del PSOE, ens vol fer empesar un suposat acord entre PSC-PSOE i PSOE. Crec que és d’un cinisme monumental intentar utilitzar l’aeroport per promocionar José Montilla.

    Hem de denunciar que el que els socialistes ens volen vendre com un gran avenç sobre la gestió de l’aeroport del Prat és en realitat una estafa i un engany als ciutadans de Catalunya. Perquè el suposat acord no és més que la posició que al llarg de tota la negociació de l’Estatut a Madrid va sostenir el PSOE i que mai va ser acceptada ni per CiU, ni ERC, ni ICV. D’aquesta manera, la gran notícia d’aquests dies és que els socialistes s’han reunit entre ells perquè el Sr. Montilla surti a tots als telenotícies.

    La proposta promoguda per CiU, rebent el suport d’ERC i ICV, passa perquè les institucions catalanes tinguin una representació majoritària en la gestió de l’aeroport del Prat, i per tant, no es vol acceptar la del PSOE. Així, la proposta socialista no és més que un gest a la defensiva per no haver de votar la iniciativa de CiU, i que demana que el Govern català, l’Ajuntament de Barcelona, d’El Prat i el sector privat tinguin capacitat decisiva en el consorci gestor.

    El que es desprèn de l’oposició dels socialistes al fet que les institucions catalanes siguin decisives en el futur ens gestor, és que no es creuen que la Generalitat sigui estat. I per tant, creuen que la gestió d’aquests tipus d’infraestructures han de dependre directament de l’administració central. On és doncs la pretesa concepció federal de l’estat espanyol?

    Un altre aspecte que s’ha de denunciar és el fet que els socialistes estiguin jugant amb el calendari de la negociació sobre la futura gestió de l’aeroport del Prat amb l’objectiu d’intentar promocionar el PSC-PSOE i en concret José Montilla. És evident que després de dos anys i mig en què ni el Govern de la Generalitat ni José Montilla han aconseguit defensar els interessos de Catalunya davant del Govern espanyol, el PSC-PSOE ara té pressa per intentar aconseguir alguna cosa. El pitjor de tot plegat és que finalment, l’únic que es proposa es guany molt pobre i no respon a la necessitat del país.

    El més sorprenen és que el candidat socialista, per tal de disculpar-se per aquesta proposta ridícula del PSOE, declari que són els altres partits i no ell els que han posat aquest tema a l’agenda política.

    En la discussió de la reforma estatutària es va veure que aquest era un tema cabdal per segons quins partits, grup d’empresaris i societat civil catalana, ja que amb l’actual model de gestió aeroportuari centralitzat es fa impossible que l’aeroport del Prat es converteixi en una infraestructura de primer nivell internacional, i un dels motors del creixement econòmic del nostre país en les properes dècades..

    diumenge, de setembre 10, 2006

    Quina Catalunya volem?

    Ahir llegint l'Avui vaig trobar un article del President Pujol que recollia molt bé les meves inquietuts vers el resultat electoral del proper 1 de novembre. Per la qual cosa el reprodueixo aquí:

    "L'Audi i el Polo, de Jordi Pujol

    Aquest estiu he retrobat un vell conegut també com jo retirat de la política. Ell potser no tant com jo. El cas és que hem pogut parlar de política -de la de casa nostra, sobretot- sense condicionaments de partit. Cosa més d'agrair, perquè no som de la mateixa corda política. I sense pensar que el que dèiem ens comprometria. Perquè ara no tenim ni responsabilitat ni possibilitat d'acció política.

    El cas és que m'ha parlat de la història d'un seu germà que tota la vida es va delir per tenir l'Audi de gamma alta d'un seu competidor. Un Audi potent, dels millors. Es va passar anys criticant aquell Audi i el seu propietari, però en realitat la seva obsessió és arribar-lo a tenir. I poder deixar el Polo que solia utilitzar. Fins que un bon dia es va trobar que l'Audi era seu. I va ser feliç. Per no gaire temps.

    A part d'altres problemes i maldecaps inesperats es va trobar amb la sorpresa que l'Audi li creava molts problemes amb què no comptava i que durant tot el temps que havia estat desitjant tenir-lo -i criticant i envejant el seu propietari- no havia pensat que existissin. Problemes de conducció diferent, problemes d'enveges, problemes de manteniment, problemes d'aparcament, problemes de cost, problemes amb familiars i amics que tots hi volien pujar, i problemes perquè tots entusiasmats hi volen dir la seva, etc. Però, a part d'això, el que més el va sobtar fou una altra cosa, i és que es va fer la pregunta següent: "Per què el vull jo un Audi, amb tots els problemes que comporta, si pel que jo vull fer en tinc prou amb el Polo? No pretenc anar de pressa, ni hi he de ficar gaire gent -només els familiars i amics més directes-, ni les persones o empreses amb les quals m'he de relacionar i hi he de treballar esperen que vagi amb un Audi i més aviat ho troben fora de lloc. Per què vull un Audi si finalment el faig servir com si fos un Polo?".

    No sé per què aquest conegut em va explicar això. Probablement només com si fos un d'aquells contes morals que fa molts anys varen estar de moda. Però després vaig pensar que la història podia agafar tot un significat si en comptes d'un Audi es tractés, per exemple, de TV3. I que algú hagués pensat: "I ben mirat, per què necessito TV3, jo? Em feia goig des de fora, perquè ignorava les dificultats internes de tota mena que té, i perquè què sé jo quantes coses, però pel que vull fer em puc estalviar tots els problemes de TV3 i dedicar les meves energies a coses que em rendeixin més. Amb una TV3 format i orientació Polo en tinc prou". S'entendria que segons qui digués això. Perquè TV3, com l'Audi de gamma alta, no pretenia ser una televisió més o, menys encara, un instrument de propaganda política o ideològica, sinó una eina molt principal de construcció de país. Probablement se la pot criticar per no haver-ho fet prou bé, però es va fer i es va fer estructurar per això. Amb un resultat en molts aspectes positiu.

    Però si el que es pretén no és això, si l'ambició és més petita i a més el que es pretén és un benefici menys col·lectiu, menys global i menys de llarga durada, aleshores realment assumir la responsabilitat i el risc de TV3 no interessa. I el que té sentit és anar passant de mica en mica de l'Audi al Polo. "Per al meu servei, per al que a mi realment m'interessa, per al meu benefici, amb el Polo en tinc prou. I en darrer terme, en casos especials, jo tinc un amic madrileny que per un dia o dos em deixarà el seu Mercedes, que li'n sobren, de Mercedes, Lexus i Jaguars".

    Però tot prenent la fresca un capaltard d'estiu, de sobte se'm va ocórrer una altra versió de la història de l'Audi i el Polo: "¿I si l'Audi no fos TV3, o no només TV3, sinó que fos la Generalitat? ¿I si el Polo fos una Diputació gran? Gran, però només Diputació. I em vaig quedar molt inquiet. "