La immersió lingüística està en perill

El darrer Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims en Educació Primària (BOE núm. 293 de 8 de desembre de 2006). En aquest Reial Decret, el Govern de l’Estat fent ús del que es disposa a l’article 6.2 de la Llei Orgànica d’Educació i a l’empara de les atribucions que li estableixen els articles 149.1.1r i 149.1.30è de la Constitució, es determinen, entre d’altres, els ensenyaments mínims de l’educació primària, en continguts i horari, i li confereix el caràcter de bàsic. Un dels aspectes més controvertits és el fet que s’imposa que els centres hagin d’impartir tres hores setmanals de castellà, una més que en l’actualitat.

A més, analitzant l’esmentat Reial Decret, aquest envaeix diverses competències que en matèria d’educació atorga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a la Generalitat. Així, i en caràcter general, es considera que, d’acord amb el que s’estableix l’article 111 de l’Estatut, el desplegament reglamentari d’una llei orgànica no pot modificar o matisar el contingut essencial d’aspectes competencials establerts en l’Estatut d’Autonomia.

Fins a dia d’avui no som coneixedors que per part del Govern de la Generalitat s’hagi fet cap acció per tal de reclamar del Govern de l’Estat la modificació d’aquest Reial Decret.

Tots aquells que som defensors de la immersió lingüística veiem que aquest Reial Decret suposa un risc molt elevat de trencament del model educatiu que es va fixar a Catalunya amb un gran consens fa més de 20 anys, model que ha estat avalat pel propi Tribunal Constitucional. Atesa la confusa i poc decidida resposta que fins al moment ha donat el Govern de Catalunya a causa de les desavinences existents en el seu sí, i de les diferents opinions que hi ha en aquest àmbit crec que cal donar una resposta contundent i oposar-se a l’aplicació del mateix.

Pe la qual cosa, voldria denunciar el contingut d’aquest Reial Decret el qual suposa un risc elevat de trencament del model educatiu de Catalunya. Així com posar de manifest que el procés d’immersió lingüística, avalat pel Tribunal Constitucional i fins i tot per la Unió Europea, és la única garantia que permet que el català tingui el mateix grau de coneixement per part de tots els alumnes catalans, quan el coneixement del català és totalment garantit.

També voldria posar de manifest que tots els estudis avaluatius indiquen que el coneixement que tenen els alumnes catalans de la llengua castellana és equiparable als alumnes espanyols de la resta de l’Estat i equiparable, i en alguns casos superiors, als coneixements de la llengua catalana. Per tant, hem de rebutjar la possibilitat que es faci una assignatura troncal en castellà, ja que aquest fet provocaria un retrocés del català a l’escola i representaria el trencament del sistema d’immersió lingüística.

Davant un fet com aquest el Govern de la Generalitat hauria de plantejar el corresponent conflicte de competència positiu contra l’esmentada normativa estatal davant del Tribunal Constitucional, per tal que declari la titularitat de la competència controvertida en favor de la Generalitat i anul·li els preceptes que rebaixen l’autogovern de Catalunya. Per tant tots els catalans i catalanes hem de demanar al Govern de la Generalitat que sigui una veritable garantia del foment de la nostra llengua, cultura i tradicions, i de defensa dels drets lingüístics que recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Els internautes escollits 'persona de l'any' per la revista Time

Time considera que els milions d'internautes que publiquen al web són les persones més influents de 2006.

Queden pocs dies perquè s'acabi el 2006 i quan arriben aquestes dates la revista nord-americana Time publica un número en què selecciona qui és la persona de l'any, és a dir el personatge més influent dels últims 12 mesos. La sorpresa l'ha donat el personatge seleccionat per aquest 2006: els milions de persones que, des d'Internet, publiquen continguts propis en tota mena de formats.

Algunes de les eines amb més èxit a Internet són les que formen part de l'anomenat Web 2.0. Els blocs, el protal YouTube, la Wikipedia i altres webs es nodreixen dels continguts que generen milions de persones anònimes de tot el món. Time ha volgut reconèixer la seva tasca i influència. I ho ha justificat afirmant que "per agafar les regnes dels mitjans a escala global, per fundar i estructurar la nova democràcia digital, per treballar a canvi de res i guanyar els professionals en el seu joc, el personatge de l'any 2006 de la revista Time ets tu".

La portada de la revista està il.lustrada amb un ordinador la pantalla que fa de mirall. "Literalment reflecteix la idea que tu, no nosaltres, estàs transformant l'era de la informació", explica en un comunicat Richard Stengel, director de Time. Stengel assegura que "blocs i vídeos permeten veure esdeveniments sovint de formes més immediates i autèntiques que els mitjans tradicionals".

El vers de Nadal del meu fill

L'Octavi

Sòc petit així
Versos no en sé
Alço les manetes
I tiro petonets.

Bon Nadal !

Nacionalisme de fluja fina?

El divendres 1 de desembre, Iñaki Anasagasti ens va tornar a sorprendre amb un article publicat al seu bloc on feia un altre analisi de la política catalana. Analitza el projecte de pais dels principals partits polítics catalans en el debat d'investidura del 128è President de la Generalitat.

Fa una càrrega frontal contra Carod perquè no entén que vol dir "Nacionalisme de pluja fina" i aposta més per la reivindicació nacional de CiU i el que va dir Artur Mas de seguir treballant per "aconseguir una nació plena".

L'article comença així:

"Carod Rovira, socio de la señora Errazti, aseguró el 24 de noviembre en el pleno de investidura de Montilla que el nuevo gobierno tripartito catalán no practicará un catalanismo de fin de semana sino que éste será de lluvia fina, de la cotidianidad y de la construcción diaria y pidió que se consensúen los grandes temas del país.

Sería bueno que esta fórmula se la haga llegar a sus amigos Errazti, Ziarreta y Lasagasbaster que de palabra reivindican el chaparrón y de hecho el butacón.

Por su parte, el líder de CiU Artur Mas tuvo una intervención de alto contenido nacionalista y a la vez realista. Ganó las elecciones y el partido homólogo de EA le dio la victoria y la nominación al partido socialista.

El presidente de CiU alertó del hecho de que Montilla piensa convertir la Generalitat en una “gestoría” y que da ya por acabada la “construcción nacional de Catalunya”, [+]

“El pessebre el més laic possible”

La setmana passada vaig assistir a una reunió de l’escola bressol on va el meu fill per explicar-nos com anava el curs i quina programació tenien prevista pels mesos vinents. En un moment de la reunió la professora ens explica que en els propers dies començarien a guarnir l’escola i tenien la intenció de fer un pessebre on els nens podrien portar figuretes d’animals: gallines, bens, bous, cabres, etc. Això sí, va dir: “farem un pessebre el més laic possible”. Jo vaig pensar “un pessebre el més laic possible”? pessebre i laic tinc la impressió que no encaixen! És com voler fer una truita de patates sense ous! O sense patates!

Encara estava paint com podrien fer un pessebre laic, quan ens comenten que per febrer tenen previst fer una sortida per anar a un Museu. Museu? Vaig pensar, caram! Quina bona idea! Acostar l’art a nens i nenes de dos anys! Perfecte!

“Els portarem al MNAC” perquè té un programa per a nens d’aquesta edat perquè comencin a conèixer què és i què ha significat el romànic català en la nostra cultura. Dins meu vaig començar a recordar tot allò del romànic, l’Abat Oliba, el monestir de Poblet, el monestir de Ripoll, la Vall de Boí, etc. quan sento que la professora diu “ensenyarem les pintures, les mames amb els seus nens, això, que ara mateix no me’n recordo que és... (per referir-se a un àngel)”. I vaig tornar a pensar “una mare amb un nen”? es deu referir a alguna Mare de Deu, no?

Tot plegat com si no se sabés que l’art romànic es va caracteritzar per ser eminentment religiós, encara que hagués alguna petita excepció. El romànic català és un art religiós. Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies. L’escultura servia per a decorar els edificis religiosos, a l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures representaven, sobretot, marededéus, crucifixions i davallaments. En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra. Tot plegat perquè com la gran majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

I del romànic passo als pessebres. Per què fem pessebres? Perquè és Nadal. I si parlem de Nadal estem parlant d’un fet religiós. El naixement del fill de Deu. Com podem convertir el Nadal en laic?

Si volem laïcitat, perquè no celebrem el solstici d’hivern? O és que el solstici d’hivern, no ens porta regals? I de què viurien aquests dies les botigues i els grans magatzems? Però deixant de banda l’aspecte més consumista i que dona per un altre escrit voldria centrar-me més en aquest fals esperit laïcista que se'ns vol imposar darrerament. Sembla com si es volgués eliminar tot allò que faci tuf a religió, amb l'argument que els poders públics han de ser laics.

Cert! els poder públics han de ser laics, però no podem donar l’esquena a la nostra cultura. Ens hem de permetre el luxe d’eliminar més de dos mil anys d’història? Hem de renunciar a les nostres tradicions per ser políticament correctes i laics? Com podem admirar l’art romànic i saber interpretar el Pantocràtor de Taüll si no coneixem res de la nostra cultura cristiana? Si fem pessebres laics sense naixements, sabrem interpretar les cinc imatges del Frontal d’altar d’Avià?

Cal conèixer tot allò que celebrem, però també hem de conèixer tot allò que formi part de la nostra cultura. Europa i Catalunya en particular és hereva de la cultura cristiana i no podem anar contra aquest fet. Des de les festes populars de cada poble fins al Nadal, passant per l’origen de la majoria dels nostres noms, fins la festa de Tots Sants, no es pot fer com si tot fos una simple anècdota de la història.