Mourt pour rien

A ran de la revolta dels suburbis de Paris la nigeriana Sokari Ekine va publicar al Global Voices al següent article 'Mourt pour rien’ (Mort per res).

MORT PER RES (Sokari Ekine)
(Article original publicat per Sokari Ekine a Global Voice. Traduït per Joan Gavaldà)

“Membres de la comunitat africana de París cada nit estan causant tot d’incidents des de fa nits. Aquests incidents van començar arran de la mort de dos joves d'origen africà, Bouna Traore, de quinze anys, i Zyed Benna, de disset. Tots dos van morir electrocutats en una subestació elèctrica de Clichy-sous-Bois, quan fugien de la policia. Un tercer jove, que va poder evitar la mort, va explicar que corrien perquè havien anat a parar prop d'un lloc, on s'havia comès un delicte, quan la policia hi arribava. La policia nega tota relació amb la mort dels dos joves. Cal fer notar que cap d’aquests nois no era immigrant. Els seus avis i pares, potser sí. Però tots dos havien nascut a França i tenien ciutadania francesa. El fet de qualificar-los constantment de 'immigrants' és un disbarat que no fa sinó reforçar l'exclusió de la societat francesa majoritària. Aquests dos joves no tenien cap antecedent policíac, ni eren seguits per la policia. Aleshores per què corrien? A Indymedia París, Laurent Levy hi dóna una resposta raonable: ‘és notori el racisme de la policia francesa’. Sabien que si els aturaven i identificaven els esperaven unes quantes hores a comissaria, on serien objecte d'humiliacions. Era tard i volien arribar a casa, així que es van posar a córrer per evitar-se, això es pensaven, un incident. Levy també es demana com és que el ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy, pot haver dit que el drama va passar després de la comissió d'un delicte en els qual hi havia involucrats ‘joves com ells’. És a dir, africans o àrabs. Després de la mort d’aquests joves hi va haver dos dies seguits d'incidents. Dissabte membres de la comunitat varen organitzar una marxa silenciosa en memòria seva. I a la tarda un grup d'uns 150 joves d'origen africà es van reunir amb l'alcalde per parlar dels fets. L'alcalde va fer un balanç de les pèrdues degudes als incidents, però no va dir ni una paraula de l'actitud de la policia. Els joves en van sortir molt exaltats i enfadats amb la policia, la repressió, el llenguatge dur i abusiu contra les seves famílies. Llavors la policia va arribar vestida d'antiavalots i va ordenar al germà d'un dels morts que se n’anés immediatament cap a casa. Encara no havia fet tres passes, que els policies varen començar a disparar pilotes de goma i gasos. No se sap com, però, algunes de les granades lacrimògines tirades per la policia varen caure a la mesquita on hi havia famílies resant. El pànic va ser considerable, amb l'edifici ple de fum i amb gent corrent en totes les direccions. Aquest atac va tornar a desencadenar els incidents, però ara estesos a tot l’hexàgon.

Segons Tarik Ramadan, un dels dirigents liberals musulmans europeus més prestigiosos, en unes declaracions recollides a Libération, deia: 'hi ha un comportament molt agressiu, insultant, contra joves que viuen en aquest barri. Vivim en aquest estat, però no sabem si és realment un estat de dret'.

Els incidents han recordat a molts els dels anys vuitanta a les ciutats dormitori angleses. Allà, joves d'origen africà es varen oposar violentament a la policia, després de la detenció de dos joves negres. Les raons eren les mateixes que les d’aquí: mal sistema educatiu, manca d'oportunitats laborals, condicions lamentables d'habitatge, exclusió del procés polític normal, perquè no tenen representació ni al govern ni a la policia, racisme institucionalitzat, una policia racista que provoca constantment els joves d'origen africà o àrab i la criminalització de dur vel.

El webblog senegalès ‘SEMET ou l'étincelle noire’ explica com se senten avui les minories a l'estat francès: 'França esdevé cada dia menys atractiva per culpa de l'augment del racisme, el nacionalisme i la xenofòbia. El maltractament dels africans i de les altres minories, en general, igual que els incendis als edificis i les expulsions són, des del nostre punt de vista, violacions dels drets humans. Per això considerem el cop d'estat del Front Nacional de les darreres eleccions com un indici de l'explosió social soterrada que espera França'.

En unes altres paraules, si maltractes la gent i hi lligues aquest fet amb la popularitat de Le Pen, passa això que passa a París i a les altres ciutats: que la gent esclata.

Però la reacció del govern ha estat de reforçar encara més el control de la policia, autoritzant l'ús de les armes. Un vídeo publicat a Afrik.com mostra policies de paisà disparant contra civils als carrers de París. L’obstinació a no voler reconèixer la degradació social i econòmica de les minories és una prova clara del fracàs francès a l'hora d'endreçar les relacions racials. I el ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy, no ha fet sinó complicar les coses tractant de ‘racaille’ a la joventut: 'Vous en avez, assez, hein! Vous en avez assez de cette bande de racaille. On va vous en débarrasser'. (Ja n’esteu tips, oi! Ja n’esteu tips d'aquesta púrria. Doncs ja us la traurem de sobre) Netlex hi afegeix que, fent servir el llenguatge habitual de l'extrema dreta, el ministre juga a fer de 'bomber piròman'.

Un aspecte interessant és el fet que els webblogs i els mitjans de comunicació es parla de 'terroristes', 'islamistes' i 'fonamentalistes'. Per exemple, Expatica diu que un ‘grup algerià’ ha declarat enemiga França: 'l'única manera d'ensenyar França com ha de comportar-se és a través de la jihad i el martiri', el líder del grup Abu Mossab Abdelwadoud ho ha dit a través d’internet. Segons un reportatge, la policia ha detingut nou membres d'aquest grup, acusats de salafistes.

Un altre webblog, aquest americà, AndrewSullivan.com, afirma, després de llegir un article del New York Post: 'som en una guerra que confronta fonamentalisme i secularitat, i Chirac ha descobert que aquesta confrontació no es pot atenuar’.

Palemttp Pundit també fa referència als 'terroristes' i a ‘l'islam', en un llenguatge incendiari que ens allunya de l'anàlisi dels fets reals i que contribueix a marginar encara més les comunitats d'origen africà i àrab. Amb tot això, no podem estar-nos de demanar qui és el beneficiari de la difusió d’aquesta mena d'opinions, quan la realitat és que els caps religiosos fan un gran esforç per deturar la violència i calmar la situació.

En contraposició, els webblogs magrebins, amb l’excepció de The Moor next door, es manté sorprenentment tranquil·la. Per quin motiu?

Hi ha qui afirma que res no justifica els incidents i el vandalisme. Això sempre es pot dir, és clar, però no serveix de gaire res, quan els incidents són un fet i hi ha raons que els expliquen. Allò que passa avui a França fa trenta anys que es cova, i la gent que ha de suportar contínuament el racisme i la marginalització acaba rebel·lant-se, tard o d’hora. Aquests incidents no passen pas perquè sí, gratuïtament. I França s’hauria d’enfrontar, tant en aquests incidents com en la realitat que amaguen, si no vol acabar enfonsant-se, juntament amb Europa, en una violència encara més grossa mentre les comunitats no paren de contraposar-se, i com més va, més.

El tripartit ha decidit que la formació perdi pes percentual en els pressupostos per a l’any 2006

El pressupost d’educació incompleix l’Acord estratègic i no preveu cap partida per poder impartir una matèria a secundària en anglès durant el curs 2006/2007.

A l’any 2003, l’últim any del govern de CiU, el pressupost destinat a educació i universitats va representar el 22,4% del total, però en els pressupostos per a l’any 2006 suposarà només el 20,4%.

Crec que ens hem de lamentar que mentre el tripartit va dient que l’educació és una de les seves prioritats a l’hora de la veritat els fets no ho demostren. Cal destacar que en els pressupostos per l’any vinent, la mitjana d’increment de tots els departaments és de l’11,6%, mentre que l’augment en Educació arriba escassament al 11%.

El tripartit va prometre que suprimiria els “barracons” en aquesta legislatura però lluny de les seves promeses ha augmentat les partides destinades al seu lloguer. El 2003, aquesta partida va suposar 7,9 milions d’euros, el 2004, es va multiplicar per 3,2 el pressupost per als prefabricats, en el pressupost del 2006 s’eleva fins als 27 milions d’euros, per tant el pressupost es multiplica per 4,5.

És curiós que les construccions del departament d’Educació, el 53% de les obres que estan en procés provenen de la programació de l’any 2003. A més, és evident que l’aturada de les obres que va ordenar la Conselleria d’Educació el 2004 està repercutint en la manca d’edificis, cosa que obliga a incrementar el nombre de prefabricat (o barracons com els partits que formen el tripartits els hi agradava anomenar).

També és preocupant que el tripartit hagi decidit disminuir el pressupost pel foment i funcionament de l’educació de 0 a 6 anys, que passa de 123 milions d’euros a 93 milions.

El tripartit incompleix també l’Acord estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, perquè durant aquest any no s’han determinat els territoris amb la taxa de fracàs escolar que estan per sobre del 30%, amb l’objectiu que durant el 2006, els centres educatius públics realitzin activitats complementàries com a mesura per lluitar contra aquest fracàs, tal i com planteja l’Acord.

Pel curs 2006/2007, l’Acord Estratègic preveu impartir una de les matèries d’educació secundària obligatòria en anglès, però en canvi, el pressupost per a l’any que ve no recull cap partida per a aquesta qüestió.

Cal denunciar que pel tripartit l’educació no és una prioritat, com he comentat anteriorment es constata que el pressupost en formació per a l’any 2006 disminueix respecte al de l’any 2003. Igualment, cal denunciar que el pressupost en Educació incompleix l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

Catalunya és una nació?

Segons el DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA 'Vigésima segunda edición' de la Real Academia Española defineix nació com:

"NACIÓN
1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. f. Territorio de ese país.
3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común."
http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm

Agafan la definició de la "Real Academia" perquè tots aquells que creuen que els catalans deformem la realitat vegin els que ens referim a Catalunya com a nació tenim arguments per defensar-ho, diu que el conjunt d'habitants d'un pais regit per un mateix govern és una nació. Catalunya té un Govern de la Generalitat que prové de l'edad mitjana amb més de 100 presidents de la Generalitat. També diu que el territori d'aquet pais és nació, Catalunya té un territori marcat i dividit en comarques que està dividit en dos estats, l'espanyol i el francés. I per últim, la definició recull que el conjunt de persones d'un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i té una tradició comú és una nació. Catalunya té un idioma que és el català i que el coneix i el parla gairebé el 90% de la població, i a més té una tradició soció-cultural pròpia.

Amb la definició de la Real Academia Española podem afirmar que existeix la nació catalana, per tant, CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ.

L'impacte de la SI en el procés de globalització

Tant la Societat de la informació com la globalització són dos fenòmens bastant relacionats entre sí. Cal tenir present que el desenvolupament de la SI sense el procés de globalització no hagués estat possible. Però també el desenvolupament d’una economia global, que té un dels seus elements essencials en la configuració d’un àmbit expansiu d’activitats econòmiques i empresarials digitalitzades i virtualitzades, és el principal factor impulsor dels canvis i reestructuracions en tots els àmbits de la societat contemporània com poden ser el treball, l’oci, la cultura, les identitats col·lectives i individuals, els moviments socials, etc.).

Abans de començar a parlar de l’impacte de la Societat de la informació en el procés de globalització seria interessant saber com es defineix tant la SI com la globalització. L'administració pública espanyola defineix a la societat de la informació com el “nom que es dona a la societat que es configura a partir de la popularització d’Internet, basada en la transmissió de coneixements generalitzats”. Telefònica en la seva memòria anual del 2001 deia que la “Societat de la Informació és un estadi de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i administració pública) per a obtenir i compartir qualsevol informació, instantàneament, des de qualsevol lloc i en la forma que es prefereixi.

Existeixen altres definicions que parlen de la SI com un conglomerat humà d’accions de supervivència i desenvolupament basat principalment en un intensiu ús, distribució, emmagatzematge i creació de recursos d’informació i coneixements mediatitzats per les NTIC.
La globalització és el procés pel qual la comunicació i interdependència entre els diferents països del món unifica mercats, societats i cultures, a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmics i polítics que els dona un caràcter global. D’aquesta forma, els mitjans de producció i de moviments de capital es configuren a escala planetària, a l’hora que els governs van perdent atribucions davant el que s’ha denominat la societat en xarxa, altrament coneguda com la SI.
Segons el Fons Monetari Internacional (FMI) "La globalització és una interdependència econòmica creixent del conjunt de països del món, provocada per l’augment del volum i la varietat de les transaccions transfrontereres de bens i serveis, com dels fluxos internacionals de capitals, al temps que la difusió accelerada generalitzada de la tecnologia".

En resum, la globalització és el procés d’integració dels mercats financers mundials que comporta la progressiva eliminació de fronteres financeres.

Si parlem de la globalització no només en termes econòmics, podem dir que aquesta sorgeix com a conseqüència de la internacionalització cada vegada més dels conflictes socioeconòmics i els fenòmens político-culturals. La globalització planteja a grans trets eliminar fronteres, diferències ètniques, creences religioses, ideologies polítiques i condicions culturals, entre els diferents països i blocs econòmics.

Al mateix temps és un procés homogeneïtzador que busca una estructura per a tots els mercats del planeta, recolzats per la integració infra i supraestructural, influenciat per les noves tecnologies i la comunicació.

En la dècada dels noranta Anthony Giddens va començar a parlar de la globalització en el seu llibre Conseqüències de la modernitat (Alianza, editorial 1994) on ho atribuïa a un efecte de la modernitat. Una dècada més tard al llibre Un mon desbocat: Els efectes de la globalització en les nostres vides arribava a la conclusió que aquests fets universals comporten un canvi radical per a les persones i per a les societats. Les demandes de la societat ja no es produeixen pels canals ideològics sinó sobre les demandes concretes que posen en crisi la legitimitat de les concepcions sobre la política, i per a avançar en les societats globalitzades serà necessari aprofitar al màxim les oportunitats que es presenten. Davant la complexitat de les societats al segle XXI s’ha d’avançar en l’aprofitament i incidir sobre el desenvolupament de les NTIC. Això no resulta gens fàcil a segons quines societats on el creixement econòmic s’ha vist retardat ja no tant pels conflictes socials com pels canvis de rol dels estats, l’entrada del lliure mercat, una creixent individualització en les societats, les polítiques de privatitzacions, les desregularitzacions, el grau de gobernança, la decepció sobre la política i els partits polítics, i una creixent i avançada pobresa de la població. El capital en la globalització fa augmentar la competència entre les empreses a través d’una més gran mobilitat dels bens i serveis ara en mans de les noves tecnologies, que a la vegada permet a les empreses competir amb facilitat, amb un menor cost i a molts països a la vegada.

La revolució digital no només afecta la forma d’ocupar les hores d’oci, les formes de comprar i vendre a través del comerç electrònic, sinó també la forma en que es desenvolupa el treball, continguts, condicions i configuració. Especialment en el món del que es denomina treballadors del coneixement. Però els nous coneixements necessiten ser més adients per a la gran població per a canviar aquest destí laboral incert.

La globalizació en la societat de la informació ha canviat la concepció del treball i els treballadors basada en la presència al lloc de treball en un moment determinat. La SI està canviant el model del treball de la societat industrial basat en les hores que els treballadors oferien del seu temps per a realitzar esforços físics més que intel·lectuals a canvi d’una remuneració. Durant la societat industrial i postindustrial el treball es va concentrar en fàbriques, en oficines, on es realitzava una gestió massificada, a través de la cadena de muntatge o dels processos administratius. Actualment en la SI no és necessària la sincronització espai-temps per a realitzar un treball en el univers digital. No són necessàries les presències físiques de venedors i compradors en un mateix lloc i al mateix temps per a realitzar les operacions comercials. Ha aparegut el concepte de teletreball consistent en la cooperació de treballadors en diferents llocs, sense una sincronia temporal. L’expansió del teletreball està unida a la marxa de les economies globalitzades, però es desenvolupa especialment als països desenvolupats, encara que podria ser una oportunitat per als recursos humans en els països menys desenvolupats. Per tot això és necessària l’existència del que es denomina societat del coneixement, o la capacitat de crear coneixements en cooperació i aprenentatge on el més important és definir el que es pretén aconseguir, els entorns de les condicions de qualitats i preus, i no la definició burocràtica del que cada un ha de fer i com ho ha de fer. Les remuneracions ja no es fixen com en les situacions de la revolució industrial pel que cada un fa, sinó pel que és capaç de fer, o les capacitats d’introduir millores en les característiques d’un producte o servei.

El desenvolupament tecnològic i les noves condicions laborals (flexibilitats i precarietat) han conduit a una nova cultura empresarial, laboral i social. Com assenyala Joaquín Estefanía (1995): "Hasta hace poco, el orgullo de cualquier empresario era crear puestos de trabajo; hoy, ser competitivo es sinónimo de mucha tecnología y poco empleo". En la mateixa línia d’una legitimació social de l’empresa que està desapareixent és el que Amy Dean, una sindicalista de Sillicon Valley parla en l’entrevista d’El País Semanal del 14/5/2000: "Venim d’una tradició industrial on les empreses tendien a portar els buits no coberts de la demanda social. Ara s’ha produit un divorci total, les empreses actuen al marge de tot interès social o col·lectiu".
Internet no és només negoci ni entreteniments sinó un instrument que ben utilitzat pot millorar la qualitat de vida de les persones, la clau de les noves tecnologies és la conversió de les dades en coneixement. En aquest sentit les TIC tenen un potencial intern per generar societats menys excloents i permetre que els països més endarrerits avancin cap el món del coneixement i la informació.

Benvinguda

Hola,

avui començo amb el meu blog amb la intenció que es converteixi en un diari públic de tot allò que faig, penso i opino.